La llista. Quim Bigas

informació obra



Dramatúrgia:
Raquel Tomàs
Intèrprets:
Raquel Tomàs, Junyi Sun
Producció:
Anna Bohigas
Direcció:
Junyi Sun
Sinopsi:

La llista és un treball contextual i escènic on es recita una llista de petites i grans coses. Una llista com a manera de generar un territori compartit i ple de potències. En aquest context, el cos desencadena una llista de possibilitats que es relacionen amb com compartim i com ens identifiquem i com donem valor al nostre entorn. D’aquesta manera, La llista és una forma de trobar-nos dins un univers individual i alhora comú, un espai que possibilita l’afecte, el fet sensible, la capacitat de tocar-nos i d’estar en una atenció col·lectiva. La llista és un recital acumulatiu en el temps, una enumeració de paraules i moviments, una situació amb el potencial de la trobada i tot el que això implica: l’imprevist, el present, les individualitats, la comunitat, les tensions i atraccions entre l’espai personal i l’espai social.

Finalista a la categoria d'arts de carrer dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: La llista. Quim Bigas

24/04/2018

Animula, vagula, blandula...

per Jordi Sora

La vida com un joc. Com una llista diversa de coses, persones i situacions que configuren una personalitat. Sobretot envoltat d'altres ànimes que, com tu, també cerquen el seu lloc al món. La del ballarí és una d'elles: Quim Bigas. Presentava al Festival Sismògraf 2018 la seva nova producció. Al pati de l'antic hospital. Proposta adaptable a diversos espais, amb els quals duu a terme una investigació prèvia. En el sentit de les històries, amb minúscula. La d'alguns dels qui habiten aquell espai. La d'aquells que fan de l'habitud una forma de vida. Exactament com la teva.

Li agrada ballar enmig d'aquella diversitat. La relliga. Traça fils de continuïtat. L'experiència de les veritats. Les del cor. Ínfimes i universals alhora. Aquelles que ens fan idèntics davant de l'inapel·lable. -Per què alguna cosa i no més aviat res?- es pregunta tossudament el filòsof. Què ho fa que tu miris? Quin l'argument des del qual ells dansen?

La llista és un dispositiu de descoberta. Directe al més essencial. No pas al cor o l'emoció, com podria semblar. Més aviat és un precís bisturí alliberador. Asseguts en disposicions vàries, al voltant d'un centre inexistent, transita el ballarí mentre s'escolta l'argumentari particular que amb la Raquel Tomàs han elaborat. És la seva llista. La de cadascú. Relats escrits, fixats en la memòria de paper. Alguns es reparteixen durant la funció. Tots queden en el diàleg intern entre qui els rep i l'anònima persona que l'hi ha escrit abans de començar. La relació és llarga: intensa, extensa. Potser exageradament impossible d'assolir en un sol espectacle. Mols detalls. Molts arguments. Un planeta reunit en uns pocs metres d'espai.

I entre totes aquestes persones, les que reciten, les llegides i les que escolten, es balla: és la coreografia de l'existència. Petita ànima, ànima tendra i flotant... Per què només el Quim? S'evoca la pista de ball però només un es mou entre nosaltres. Com si es tractés d'un ritus del sacrifici. Com per significar la delicada línia que separa l'ànima del cos. Com per recordar l'autèntic sentit de la vida: un joc.

Animula, vagula, blandula / Hospes comesque corporis / Quae nunc abibis in loca / Pallidula, rigida, nudula, / Nec, ut soles, dabis iocos...

(Publius Aelius Traianus Hadrianus, 76-138 dC)

Petita ànima, ànima tendra i flotant, / companya del meu cos, que fou el meu hoste, / ets a punt de davallar als llocs pàl·lids, /  gelats i nus on hauràs de renunciar als jocs d’abans.

(Traducció de Jaume Creus, 1983)