La mante (El pregadeu)

Teatre

informació obra


Intèrprets:
David Arribe, Paula Brunet Sancho, Delphine Serina
Companyia:
Les Piqueurs de Glingues
Adaptació:
Borja Ortiz de Gondra
Ajudantia de direcció:
Diego Garrido
Sinopsi:

Alexander, un pintor mundialment famós, ja no suporta la mirada d'Anna, la seva mussa, que es confon en els seus malsons amb la de la seva mare. Decideix, aleshores, anar a la recerca d'aquesta última, que el va abandonar quan tenia 15 anys.

Crítica: La mante (El pregadeu)

08/02/2018

Ineficaç, esgotador

per Jordi Bordes

El festival de T(h)eatre en francès permet veure espectacles de teatre contemporani i produccions de petit format que, d'altra manera, seria impossible  de veure a Barcelona. És una finestra que brinda una oportunitat. Com que les estades són molt breus la tria per a la crítica, sovint, és agafada al vol. Aquest és el cas de Le mantis (El pregadeu). La peça construeix un triangle de rlacions entre la musa del pinto, l'artista i la mare que va abandonar-lo. Com si el fill  projectés en la seva pintura (i reflectida en la seva model) la buidor de l'abandonament. De l'enamorament es passa a la dependència. L'una domina l'altre. La relació es converteix en toxica, irrespirable i aporta grans insatns de dolor i angoixa que queden emplastats en la pìntura. Però la relacio personal entra en un remolí destructiu.  Aquest joc de dependència però, rspira molt millor en l'escena de Nine, les dones de Guido Contini, amb una interpretació per a espectadors privilegiats gràcies a la veu crisal·lina de  Mariona Castillo.

La dramatúrgia opta, llavors, per desenterrar una trama sobre l'exili i la mort durant la Guerra Civil. I es desbrossa, així, una història més aviat insinuada entre el fill i la mare. Tampoc sembla que el gir porti massa enllà. S'encalla, no es justifica prou bé. Sembla reforçar el tòpic que els artistes són més  interessants per als col·leccionistes d'avui, com mmés amarga ha estat la seva infància.  Probablement, hi ha mes raons però no es traspassa al públic. Que contempla, com la mare es transforma en un personatge històric i que ha hagut d'amagar tota la veritat enm el seu personatge antagonic: d¡una visionària revolucionaària a una cega que rep la caritat d'un convent on no deixa de pregar. Les coordenades de vencedors de la Guerra Civiol i de la seva dignitat (o no), prepara una nova reposició aquests dies a la cartellera de Barcelona. Una interessant Ay, Carmela de Sanchis Sinisterra a al Teatre Almería. Aquesta sí que convé no perdre's.