La máquina de la soledad

Nous formats

informació obra


Companyia:
Microscopía i Oligor
Autoria:
Shaday Larios i Jomi Oligor
Direcció:
Shaday Larios i Jomi Oligor
Intèrprets:
Shaday Larios i Jomi Oligor
Producció:
Festival TNT , Microscopia, Oligor i Iberescena
Sinopsi:

Els seus artífexs anomenen aquest projecte “teatre d’objectes documental”. És la primera vegada que Shaday Larios de la companyia mexicana Microscopía col·labora amb Jomi Oligor de la companyia espanyola Hermanos Oligor, però els seus imaginaris havien confluït fa molt. Els atrau la memòria, els mecanismes i la fragilitat dels objectes. Arqueologia íntima i inventari concentrat, La máquina de la soledad és un homenatge a la carta com a objecte i al correu postal com a símbol de la humanitat que hi ha dipositada en una tecnologia tan precària. 

Crítica: La máquina de la soledad

27/09/2014

Preciós detall de vides anònimes

per Jordi Bordes

Fa una pila d'anys, els Hermanos Oligor van passejar Las tribulaciones de Virginia. Fa deu anys els vaig veure a Barcelona. En recordo matisos, fragments. Però només el primer xiuxiueig de Jomi Oligor va ser suficient per transportar-me, de nou, a aquella atmosfera. Aquesta Máquina de la soledad navega amb la mateixa freqüència. Parla a partir d'un material, localitzats als encants de les citats de Mèxic. topar amb una maleta amb 600 cartes d'amor d'una parella (que els pares els hi havien donat el dret a cartejar-se però no a parlar-se) és motiu d'un muntatge fet minuciosament, a retalls de cose,s d'històries, de cartes. Hi ha moments que sembla possible. N'hi ha d'altres que semblen impossibles. Però el que compta és que l'espectador somriu, no se li esborra aquest rictus de tendresa i només vol seguir sentint, a mitja veu, entre catifes, llums ombrívoles i una carta que crema a les mans de cadascú. Només cap al final la deixaran llegir. Amb la condició secreta de poder compartir-la amb altres espectadors anònims d'arreu. 

Les cartes, per la seva intimitat i veritat, són material habitual en muntatges. La correspondència tendeix a desaparéixer, com també els "escribanos", persones que es dedicaven a escriure cartes a les places perquè els analfabets es poguessin comunicar amb la família més llunyana. Ara, les noves tecnologies han trencat aquell fil d'intimitat. Però espectacles com aquest permeten veure que, per molt que puguin morir les cartes, la sensibilitat humana continua a flor de pell; cal saber acariciar-la i deixar-se acaronar. Amb el respecte i la curiositat d'un infant. Molt recomanable de viure-la; redimeix.

Trivial