La nit just abans dels boscos

Teatre | Nous formats

informació obra



Companyia:
Arsènic Creació
Autor:
Bernard-Marie Koltès
Traducció:
Sergi Belbel
Direcció:
Roberto Romei
Intèrprets:
Òscar Muñoz
Vestuari:
Roger Orra
Ajudant de direcció:
Joan Albinyana
Estrena:
Estrena absoluta
Producció:
Producció TNT /CAET
Sinopsi:

Una nit, en un carrer qualsevol, en la foscor, un home prova de retenir mitjançant tots els mots que pot trobar un desconegut que ha abordat en una cantonada. Li parla del seu univers, un submón on sempre és fosc, on se sent estranger, on ja no es treballa. Li parla de tot, fins i tot de l'amor, com mai no se'n pot parlar, excepte a un desconegut com aquell, silenciós, immòbil.

Arsènic Creació és un projecte nascut el 2005 que uneix les tres vessants de les arts escèniques: pedagògica, social i de creació. Gestiona una escola de teatre, col·labora amb entitats socials i funciona com a productora de espectacles. La línia de producció es concentra en la dramatúrgia i la creació contemporània.

Crítica: La nit just abans dels boscos

12/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Sempre recordem les versions d'aquest text de Koltès amb  una duresa gens amable, una peça fosca d'incomunicació: Un immigrant que parla, a vés a saber qui, tot denunciant la seva soledat i que ningú el vol acollir ni entendre. Doncs, aquest cop, Òscar Muñoz amb la direcció de Roberto Romei, ha girat la truita del tot.

 Imagineu-vos que, per una estranya circumstància, un dia decidiu parar i escoltar-vos que diu aquell indigent malvestit i que genera poca confiança. Imagineu-vos que, ell mateix, sorprès per l'èxit us acull al seu cau, us explica les inclemències del carrer des dels seus racons i narrant-vos les escenes més escabroses i, tot el seguit els seus somnis amb la noia rossa d'un ulls que absorbeixen. També parla de les seves pors, dels seus fantasmes, però ho fa amb una camaraderia que no incomoda, estreny els braços mira a molt curta distància en aquell balconet dels laterals del Romea.

La proposta, que es pot veure en sessions golfes al Romea, aconsegueix una camaraderia lloable entre el públic i el personatge però també entre els propis espectadors que, desarmats per mostrar-se al costat de l'actor al carrer o per les escales, o finalment, al camerí. Al final, una cervesa, fa la comunió absoluta. S'acaba l'espectacle perquè l'actor ho diu ("doncs, ja està") els altres aplaudeixen i, tot seguit (sense opció de l'actor a fer mutis ) es reprèn la conversa. Aquellaque tants cops els indigents busquen i que els ciutadans noctàmbuls mirem d'evitar, negant un creuament de mirades per por al desconegut.