La nit just abans dels boscos

Teatre | Nous formats

informació obra


Companyia:
Arsènic Creació
Autoria:
Bernard-Marie Koltès
Traducció:
Sergi Belbel
Direcció:
Roberto Romei
Intèrprets:
Òscar Muñoz
Vestuari:
Roger Orra
Ajudantia de direcció:
Joan Albinyana
Estrena:
Estrena absoluta
Producció:
Producció TNT /CAET
Sinopsi:

Una nit, en un carrer qualsevol, en la foscor, un home prova de retenir mitjançant tots els mots que pot trobar un desconegut que ha abordat en una cantonada. Li parla del seu univers, un submón on sempre és fosc, on se sent estranger, on ja no es treballa. Li parla de tot, fins i tot de l'amor, com mai no se'n pot parlar, excepte a un desconegut com aquell, silenciós, immòbil.

Arsènic Creació és un projecte nascut el 2005 que uneix les tres vessants de les arts escèniques: pedagògica, social i de creació. Gestiona una escola de teatre, col·labora amb entitats socials i funciona com a productora de espectacles. La línia de producció es concentra en la dramatúrgia i la creació contemporània.

Crítica: La nit just abans dels boscos

23/10/2014

La nit just abans les nominacions

per Teresa Bruna

He tingut la sort de veure, després d'uns quants intents, La nit just abans dels boscos a Manresa, en el marc de la Fira Mediterrània. A Barcelona i a Tàrrega m'ha estat impossible. Ni amb totes les meves presumibles influències havia aconseguit lloc. Just l'endemà sortien nominats als Premis Butaca l'Òscar Muñoz com a millor actor i La nit just abans dels boscos com espectacle de petit format.

Personalment vaig sortir entusiasmada de l'obra. Pel contingut, pel format, pel final... I, sobretot, pel recorregut. No dubto que a tot arreu fascina, però l'espai que van escollir a Manresa va ser excepcional: el carrer del Balç, un carrer medieval tot de pedra i cobert. Una meravella. El recorregut al que ens convidava l'Òscar -o el seu personatge- partia d'un conglomerat de carrerons vora la Plaça Major, que t'acabaven conduint al Balç. Érem una colla de 25 persones, en vàrem perdre algunes pel camí però  també en vàrem guanyar. La història, potser ja la sabeu, és la d'un rodamón insatisfet, un estranger en una ciutat,que passeja per la nit buscant algú a qui explicar-li la seva gran idea. Apareix un grup de gent –podrien ser turistes que surten d'un autocar, però som nosaltres- als que interpel•la i amb els que s'esplaia explicant la seva situació, les seves angoixes, les seves pors, l'anhel d'amor, la solitud... en un diàleg directe i hiperrealista. 

No cal dir que cada vegada és diferent i no només pel paisatge. Ho renova la reacció no tant del públic –que també- sinó la dels passants casuals per la zona. Cotxes que s'aturen, gent a peu que saluda o escolta encuriosida... Vam tenir dues noies amb vel al cap que es van afegir a la comitiva i un gos que ens renyava des del balcó. L'Òscar Muñoz se'n sortia de totes sense deixar el personatge: "Amagueu-vos, que no ens vegi ", deia, com si conegués el gos de cada dia o fent-nos canviar de carrer. 

És un espectacle de 90 minuts, en el que uns bons 70 passen al carrer, aturats al voltant del protagonista fent rotllana o caminant. El text és tan realista i, a poc a poc, es va sentint tan actual, que sembla una adaptació. Però són rigorosament les paraules de Koltès. Penso que és de les perles imprescindibles que s'han fet i que, tot i que l'Òscar és un actor versàtil, còmic quan toca –recordeu que va substituir en Pep Cruz a La Vampira del Raval- penso sincerament que aquest és allò que se'n diu el seu paper. 

El recorregut sol acabar quan el rodamón ens porta al seu refugi, allà on dorm. Allà ens convida a seure i acaba el seu relat d'una manera... màgica. Ho tornaran a fer, segur.