La note d'à côté. Retrat musical del Baró de Maldà

Musical

informació obra


Dramatúrgia:
Alfonso de Vilallonga
Direcció Musical:
Alfonso de Vilallonga
Composició musical:
Alfonso de Vilallonga
Direcció:
Ernesto Collado
Assesoria de moviment:
Elsa Rovayo (“La Shica”)
Ajudantia de direcció:
Ariadna Castedo
Intèrprets:
Mónica López, Elsa Rovayo (“La Shica”), Toni Comas, Alfonso de Vilallonga
Interpretació musical:
Xavi Lloses (teclats)
Vestuari:
Montse Amenós
Escenografia:
Xavier Erra
Caracterització:
Núria Llunell
Il·luminació:
Joaquín Guirado
Companyia:
La Conquesta del Pol Sud
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

Diu Alfonso de Vilallonga que sovint, quan toca el piano mirant de compondre, s'equivoca i acaba tocant "la nota del costat". Però no són poques les vegades que aquesta nota equivocada acaba incorporant-se a la cançó o bé fins i tot canviant completament la melodia de la qual havia de formar part. D'aquí el títol d'aquest espectacle, una proposta en la qual el mateix autor es converteix en personatge.

L'espectacle arrenca amb un Vilallonga que no sap ben bé com resoldre el compromís de compondre una peça de teatre musical. S'obrirà aquí una digressió que portarà el personatge a parlar-nos dels seus orígens aristocràtics i de la seva sensació de ser una nota incorrecta, producte de l'error, en la melodia familiar.

Una tria de músics, actors i cantants, peculiars i carismàtics, l'ajudaran a bastir un espectacle durant el qual interpretarà moltes de les seves cançons, que ens parlen d'impossibilitats, d'alegries absurdes, de desamor i de la recerca del perquè de tot plegat. Com és que sempre obre la porta que no toca? Val més una nota equivocada que la correcta? És ell mateix el producte d'un error?

Crítica: La note d'à côté. Retrat musical del Baró de Maldà

13/10/2016

Un cabaret de luxe

per Josep Maria Viaplana

Alfonso Vilallonga, Baró de Maldà (sí, ell mateix ens ho explica a l'espectacle) ens proposa, juntament amb 3 actors-cantants i 2 músics, un Cabaret diferent, fortament teatralitzat, amb una interpretació musical impecable i uns números que ultrapassen la burla, per posar-nos davant d'un mirall on el món perd tota solemnitat.

Encadena sense lògica aparent músiques, balls, moments interpretatius descarats o directament pujats de to, lletres d'alt voltatge i autoparòdies, com quan coneixem al primer Baró de Maldà. Tot respira un aire irreverent, decadent com la noblesa mateixa i les històries que ens explica, moltes d'elles d'un erotismoe pujat i el culte a la sensualitat femenina, i encara es permet el luxe de ficar-se en jardins polítics, donant-nos pinzellades de com veu aquesta Catalunya nostra -i seva- en un moment d'esclat patriòtic. I no falten teràpies i terapeutes és clar, cantants d'opera frustrats... tampoc la chanson française, bagatge d'una intel·lectualitat que buscava al nord el que aquí faltava en el seu moment. I al capdavall, també ells són els inventors del cabaret!

Ara, per brillant, la cançó 'Camino del sur'... si veieu l'espectacle ja sabreu per què!

Si alguna cosa em va grinyolar va ser la cançó inintel·ligible (tot i poder-ne endevinar la picardia) del principi, pel baix volum, interpretat per una esplèndida, per la resta, Elsa Rovayo, que afegeix la força de les seves arrels en un moment flamenc impagable. Però és injust destacar-la a ella, entre tots els intèrprets, que estan força bé. I no vull deixar-me els duets d'Alfonso i Antoni Comas, emocionants.

A mi em va semblar un espectacle particularment brillant, mesurat en els seus ritmes, meravellosament irreverent, fins que es posa, al meu entendre, un pèl transcendent, al final. Però és la marca de fàbrica d'aquest creador irrepetible, que un associa, sense poder-ho evitar, als Dalí, Albert Pla, Pau Riba i tants altres 'genis extravagants' que també fan gran la nostra cultura. Busqueu informació sobre ell a Internet, si no el coneixíeu. Val la perna.