La operación. Norberto Llopis

Nous formats

informació obra


Coreografia:
Norberto Llopis Segarra
Autoria:
Norberto Llopis Segarra
Sinopsi:

Mig filòsof i mig coreògraf de les paraules, Norberto Llopis Segarra és un performer centàuric que fa temps que interroga els límits de l’escena i del fet teatral. Al TNT 2022 ens va fer ballar el cap com una baldufa amb La doble sesión, una peça paradoxal i hilarant que demostrava que el temps pot ser més enganyós que una cinta de Moebius, diguin el que diguin els rellotgers. Fruit de la seva residència al TNT d’enguany, ens convida un cop més a entendre el llenguatge i l’escena com un conjunt d’operacions desestructurants.

Una operació pot ser quirúrgica, militar, financera, matemàtica o lingüística, però també artística, i entendre una operació en sentit artístic pot voler dir intervenir en una determinada manera de mirar. O potser vulgui dir tot el contrari: mirar una determinada manera d’intervenir. O amanerar una mirada. O determinar una intervenció perquè pugui ser mirada. O tot el contrari. La realitat no és rígida, i el llenguatge és el ciment que la manté unida. O tot el contrari: el llenguatge és la millor manera de dissoldre-la. De desfer-la com un terròs de sucre. I qui millor que Gertrude Stein per fer anar així les paraules. Una operació és una operació.

Gertrude Stein és la figura central d’aquesta peça, on el text agafa molta importància, no com a obra escrita sinó com a joguina, com a excusa per saltar constantment del sentit a la forma, del so al significat. “Repetiré coses”, avança en Norberto. I és que la repetició és un dels superpoders d’aquesta autora, des d’una actitud enjogassada i infantil que es trasllada als seus poemes. No es tracta de fer res, sinó d’anar fent. I veure on ens porta.

Aquesta actitud neix d’una reflexió sobre el gènere que també trobem en peces com Pai para jantar de Gaya de Medeiros o Range in between de Jou Serra: el gènere com un sistema operatiu (mai més ben dit) que també afecta la nostra manera d’apropar-nos a l’art i al teatre. I si la presència és una idea masculina? I si el concepte d’acció és un gest patriarcal? Des d’on podem canviar la nostra manera de percebre?

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La operación. Norberto Llopis

01/10/2024

Dadaisme metateatral

per Alba Cuenca Sánchez

Sobre un mosaic de papers, cartons i teles exposades a terra, el performer Norberto Llopis ens rep assegut en una mena de trànsit, repetint frases amb petites variacions i una cadència rítmica. L’espectacle, críptic i un pèl massa allargassat, juga amb embarbussaments verbals delirants inspirats per la poetessa avantguardista Gertrude Stein. El creador utilitza la sonoritat de les paraules en una cantarella constant, acompanyada de moviments repetitius i extenuants.

Els versos parteixen aquí de les diferents accepcions de la paraula operació, quirúrgica, matemàtica o fins i tot teatral. Des de la sorpresa i l’humor absurd, els jocs de paraules deixen entreveure qüestions sobre la naturalesa de l’escena: Què és el teatre? Què implica el teatre? Què representa el teatre? “El teatro quiere hacer lo que pasa. Y eso es lo que pasa”, repeteix Llopis una vegada.

Més enllà del contingut val la pena destacar el dispositiu escènic (Jorge Dutor), amb un sistema de cordes i politges que permet que alguns dels papers i teles s’enlairin, generant una curiosa composició espacial. Estèticament, els colors fosforescents tenyeixen tant l’espai com el vestuari (també de Dutor) i es modifiquen amb diferents canvis d’il·luminació (Conchita Pons Valcárcel). Progressivament, l’espai, la llum i el so van guanyant terreny a les paraules fins a l’escena final, quan prenen el control absolut. Sortim de la peça amb una barreja de sorpresa, dubte i descol·locament, amb la sensació que la provocació dadaista ha arribat fins als nostres dies.