La partida d'escacs

informació obra



Dramatúrgia:
Anna Maria Ricart
Intèrprets:
Jordi Bosch
Autor:
Lara Díez
Direcció:
Lara Díez
Sinopsi:

En un transatlàntic que viatja d’Europa a Amèrica poc després de la Segona Guerra Mundial coincideixen el campió mundial d’escacs, Mirko Czentovicz, i el senyor B., un noble vienès que fuig dels nazis. Tots dos s’enfrontaran en una partida que no sabem com pot acabar.

Crítica: La partida d'escacs

13/06/2019

Monomanies i monomaníacs

per Núria Sàbat

Esquer de psiquiatre, origen de perfecció, causa de bogeria o salvavides puntual, una monomania amaga, com gairebé tot, dues cares contraposades; dues facetes que el protagonista de La partida d’escacs viu en primera persona. Detingut per les SS alemanyes, resta en una angoixant situació d’aïllament indefinit fins que un manual d’escacs li ofereix una sortida inesperada tot generant-li una afecció involuntària que acaba derivant en una obsessió.

Dues cadires buides encarades que remeten a la partida, tres imponents llums de sostre i un cortinatge com a teló de fons ens ubiquen, amb l’ajut d’un elaborat i espectacular joc de llums i so que accentua els diferents estats d’ànim i emplaçaments on es desenvolupa la història, a l’interior d’un vaixell rumb a Buenos Aires o a l’habitació de l’hotel on el protagonista va ser reclòs per la Gestapo.

A bord, hi regna un ambient festiu i despreocupat que ens convida a viatjar de la mà d’un narrador convertit en un animat mestre de cerimònies; una llicència tan vàlida com qualsevol altra que no deixa de sobtar el lector de Zweig, acostumat (o malacostumat) a intuir-lo amb ulls molt menys espurnejants i alegres. Al seu costat coneixerem alguns dels altres passatgers: el magnat Mc Connor –còmicament caricaturitzat–, el cambrer portanoves, el campió mundial d’escacs Mirko Czentovič i el trist i gairebé invisible Senyor B, un personatge que manté molts punts coincidents amb la figura de l’autor, ja que ambdós van haver de passar pel trasbals que suposà la irrupció del nazisme, la pèrdua d’una vida plena i relativament plàcida i un exili forçós probablement mai no superat.

Cinc personatges als quals Jordi Bosch dona veu i forma sense cap altre recurs que el de la seva provada mestria escènica. L’actor es desdobla successivament i ininterrompuda en els diversos personatges dotant-los de característiques pròpies i diferenciadores a partir d’efectius i marcats canvis de registre que van des del to més divertit, expansiu o “clownesc” fins al més introspectiu i íntimament dramàtic, i esdevé així el suport bàsic del muntatge. Una tasca lluïda i esgotadora que el públic va reconèixer i premiar amb una llarga ovació final.

Novel·la d’escacs és un relat tocat de la bellesa melangiosa i del dolor poetitzat present també en altres relats del mateix autor, que aquesta proposta acoloreix amb pinzellades que, sense desdibuixar l’essència del text original, en dilueixen una mica la grisor i li donen una aparença més amable, d’acord amb la intenció d’Ivan Morales –que en signa la versió a partir de la dramatúrgia d’Anna Maria Ricard– d’oferir una visió menys fosca de la que fou la darrera novel·la de l’escriptor austríac, en què els tocs d’humor afavoreixen –en paraules del mateix director– poder trobar i establir una «zona de confort» amb el públic.