Un bon dia la pastissera Neus nota que a l’obrador hi passen coses estranyes i es neguiteja perquè pensa que potser hi ha ratolins. Però el que realment passa és que hi ha uns follets que, des de fa molts anys, hi viuen. Allà hi tenen el seu món: dormen, treballen i juguen.
La història de la companyia L'Estaquirot Teatre es remunta a més de quaranta anys enrere, quan hi havia la necessitat d'omplir els buits culturals que la Dictadura franquista havia imposat. Des d'aleshores, la companyia, amb seu a Vilanova i la Geltrú, no ha parat i té una sèrie d'espectacles de titelles en repertori que, revisats avui mateix, tenen gairebé el caràcter de clàssics.
«La pastissera i els follets» és un d'aquests espectacles. Té disset anys, gairebé divuit, d'història. I això vol dir que ha passat pel filtre de la imaginació i la fantasia de diverses generacions de petits espectadors, alguns dels quals, avui mateix podrien ser ja pares d'altres noves generacions.
Malgrat que el món no és com abans de l'últim tombant de segle, els nous espectadors del segle XXI el segueixen amb el mateix interès i embadaliment que aleshores. Els tres actors, titellaires i manipuladors de l'Estaquirot Teatre —tres veterans amb molta experiència sobre l'escenari— saben com fer que aquesta atenció no decaigui ni un moment durant els 55 minuts de la representació.
Amb un discurs afable, però no paternalista ni condescendent, sembla, d'entrada, que es disposin a explicar un conte, però fan molt més que això. Que els vagi darrere amb un flabiol sonant la competència audiovisual i digital que ells guanyen la partida per escalfor i proximitat reforçades per l'insubstituïble artesania teatral i per un ús del llenguatge de gran polidesa que amaga, per als primers parlants, algunes paraules i expressions que segurament no oblidaran mai després de veure l'espectacle. Per exemple, tothom sap què és una pastisseria... però difícilment coneixien que darrere d'una pastisseria hi ha també... un obrador.
L'espectacle és com una capsa de sorpreses o de nines russes. Dels manipuladors titellaires es passa als titelles protagonistes —els follets de l'obrador de la pastisseria de la Neus— i d'aquests es passa a un món en miniatura dels mateixos follets. A més d'aquest teatre dins el teatre, l'espectacle té un caràcter gastronòmico-didàctic i un altre que poua subtilment en els hàbits més quotidians (posar-se al llit, fer un pipí, rentar-se les dents, llegir un conte abans d'aclucar l'ull...), però també en la possibilitat que a la tradició pastissera de la Neus s'hi pot afegir la renovadora i imaginativa dels follets i, d'aquesta manera, repuntar el negoci de la pastisseria i donar-li un aire nou amb pastissos de tota mena que tant poden fer riure com plorar als que els facin una pessigada.
«La pastissera i els follets» de l'Estaquirot Teatre és un espectacle que té dos nivells: es pot representar en una sala mitjanament gran —com per exemple la del SaT—, i s'adequa també a la perfecció en una sala petita, de cambra, sobretot perquè els espectadors, en aquest cas, poden viure i veure molt de prop l'escenografia, els titelles i l'utillatge en miniatura que, al costat de la trama, és un dels atractius del petit format que caracteritza el teatre de titelles. (...)