L'Estaquirot Teatre saluda al públic, a l'entrada, i reparteix receptes, a la sortida. Es fan estimar perquè juguen amb el públic i, en aquesta ocasió no els preocupa ni la trama. El seu, és un divertiment compartit. Com una celebració dels seus 50 anys de trajectòria. Aviat és dit. Ara diuen que s'acomiaden. Ho faran al juliol. Ja han voltat prou. Ho fan omplint les platees i passant-s'ho molt bé. Amb aquesta felicitat tant senzilla riuen de les dèries més trivials. Si no ho pot fer la Neus, ja ho comentaran els follets Magdalena (eixerida), Xuixo (talòs bon Jan) o Croissant (disposat a tot, enriolat, gens pretensiós). Hi ha una troupe que també es despenja... per fer bronzo al forn, per caçar el pot de pinyons o el Carquinyoli per fer la guitza al germà petit (Bombó).
El tercet titellaires tant aviat són actors com manipuladors. Juguen com ho faria la canalla, sense fixar-se res més que uns personatge i una situació. Els salts de raccord i les el·lipsis es produeixen de manera natural, sense cap preocupació. Compta que tots els personatges tinguin el seu moment de glòria, que hi hagi una aventura compartida amb el públic, una cançoneta per bressolar els més inquiets i unes ganes de jugar dalt i baix de l'escenari.
L'espai és un obrador de la pastisseria on surten dels amagatalls els follets per les nits i fan les seves entremaliadures innocents. La Neus, la pastissera, s'estranya com desapareixen els pinyons, però no en fa cabal. Es desviu per fer bons pastissos i atendre la clientela. La farina (blanca com la neu, vés per on!) és un polsim que li permet jugar a fer pastetes per anar elaborant tot tipus de productes al forn. Dels calaixos surten guirnaldes, espelmes, i tot allò que pugui necessitar. No es preocupa gens d'aprofitar un armari del qual l'avi va perdre-hi la clau fa anys. Li és igual. El seu hermetisme li fa companyia. El públic que estigui despert podrà veure què hi passa dins. I podrà comprovar que hi ha una màgia similar a la que amaguen els de La Pera Llimonera a Un vestit nou per a l'emperador.
El SAT! ha programat una trilogia dels espectacles de l'Estaquirot com a comiat de la companyia a Barcelona. La setmana vinent es programa L'aventura d'avorrir-se i, de comiat definitiu, En Jan Totlifan. Es una oportunitat a riure's de les peripècies dels pares ("aneu a dir-los-hi que voleu fer pastissos quan facin un partit de futbol a la tele!") i de fer-ho amb la ingenuïtat de la canalla. no hi especulen; s'entreguen com l'avi que juga amb els néts, sense preocupar-se gaire pel mal de les articulacions. Jugar és alliberador.
