L’espectacle és un moment de trobada transgeneracional. Un lloc per compartir una experiència a través dels llenguatges circenses de l'equilibri, la confiança i l’humor. Les escenes se succeeixen, es transformen i es traslladen gràcies a la participació del públic. Un punt de vista diferent per a cada espectador basat en la seva llibertat o en la seva responsabilitat d'elecció, segons com es miri. Com pedres en un penya-segat que prenen forma a força de cops. Mimetitzant-nos, fins i tot qui no és de pedra. Espectacle especialment recomanat per a espectadors a partir de 70 anys.
Un espectacle que posava en joc la idea de la participació del públic i de l’exploració d’un cos concret i la seva matèria, explorant una multiplicitat de cossos (les pedres) i dues matèries (la pedra i la fusta), però, sense voler fer spoiler, en aquest cas s’incloïa tant la fisicalitat del cos i la seva matèria (tangible), com el joc perceptiu que es genera a partir de l’experiència sensorial. Una metàfora sobre com funcionen les aparences i els prejudicis en societat, però sobretot una aposta per la implicació del públic com a subjecte actiu de les arts de carrer, ja que moltes escenes necessitaven la col·laboració del públic per dur-se a terme, ja fos carregant pedres, movent les cadires, sostenint als intèrprets, etc. En aquest cas, les acrobàcies i els números de circ no deixaven que es desdibuixés del tot la distància entre espectador i intèrpret com potser es pretenia, però l’interessant de la proposta és que aconseguia desdoblar la figura de l’espectador de tal manera que la participació d’una part del públic també era part de l’espectacle que l’altra part podia presenciar.
