La plaza del diamante

Teatre

informació obra


Direcció:
Joan Ollé, Jorge-Yamam Serrano
Intèrprets:
Lolita Flores
Autoria:
Jorge-Yamam Serrano
Sinopsi:

"La plaça del Diamant", de Mercè Rodoreda, es desenvolupa durant els anys de la postguerra. Explica la història de Natàlia "La Colometa" una noia que se sent perduda al món. Òrfena de mare, veurà patir i morir als seus éssers estimats, passarà fam i misèria i moltes vegades es veurà incapaç de tirar endavant als seus fills. Lolita Flores interpreta, amb la seva característica força dalt dels escenaris, un monòleg interior, dur, costumista i punyent, ple de simbolismes.

La novel·la és una crònica fidel de la Barcelona de la postguerra i de com va marcar aquest període històric als seus habitants. Mercè Rodoreda és considerada una de les escriptores de llengua catalana més influent de la seva època i la seva obra s'ha comparat a vegades, pel seu estil i la seva capacitat descriptiva, amb la de Virgínia Woolf.

"El que a mi em passava és que no sabia molt bé per què estava al món." La Colometa.

Crítica: La plaza del diamante

12/04/2015

Proximitat epidèrmica i autenticitat esparveradora

per Andreu Sotorra

Em pregunto què deu sentir cada dia la cantant i actriu Lolita Flores —gairebé una revelació a l'escenari teatral malgrat la seva trajectòria musical, cinematogràfica i televisiva—, quan es posa en la pell i l'ànima del personatge de la Colometa de Mercè Rodoreda, durant setanta-cinc minuts, asseguda en un banc rònec del parc, corcat pel temps, sota un ramell de garlandes de bombetes de colors i acompanyada només fugaçment per breus notes de les peces entranyables del músic multifacètic Pascal Comelade que semblen realment sorgides de les entranyes de Gràcia i de la plaça del Diamant de l'època de la guerra i la postguerra de mitjan segle passat.

I m'ho pregunto perquè, per a Lolita Flores, nascuda a Madrid el 1958, la sentor que es respira dins de 'La plaça del Diamant' l'ha de portar per força al record dels seus orígens gitanos catalans, filla com és d'Antonio González "El Pescaílla", marit de La Faraona, nascut al barri barceloní de Gràcia i molt a prop del paisatge que retrata Mercè Rodoreda en la seva novel·la.

Aquest sentiment de proximitat epidèrmica és el que fa, em sembla, que el monòleg interior de Rodoreda en boca de Lolita Flores, s'impregni de seguida d'una autenticitat esparverant. Sense caure en el melodrama, l'actriu, la Colometa, va explicant —de fet, es va autoexplicant— el que ha estat la seva vida, la seva lluita, la seva conformitat, la seva rebel·lia, la seva compassió... en un extracte essencial dels passatges més imprescindibles de la novel·la que ja en el seu dia van saber sintetitzar els adaptadors Carles Guillén i Joan Ollé, que també dirigeix el muntatge. (...)

Trivial