La tortuga de Califòrnia

Teatre

informació obra


Producció:
La Seca Espai Brossa, Grec 2015 Festival de Barcelona
Autoria:
Daniela Feixas
Direcció:
Lurdes Barba
Intèrprets:
Daniela Feixas, Anna Güell, Josep Julien, Clara de Ramón
Escenografia:
Roger Orra
Il·luminació:
Maria Domènech
Vestuari:
Lurdes Barba, Daniela Feixas
Estrena:
Grec 2015
Sinopsi:


«M'observo al mirall, però no hi veig res que em faci témer, cap esperit negre». La cita és de Katrin Himmler, neboda néta de qui va ser cap de les SS i la Gestapo, i que va haver de fer el que fan els protagonistes d'aquesta obra: plantejar-se si hi ha coses que es porten a la sang o si la manera com ens comportem depèn simplement de nosaltres mateixos i de les circumstàncies que ens ha tocat viure.

Daniela Feixas ens en parla en un muntatge que va ser finalista en l'última convocatòria del Premi Quim Masó. El protagonitza l'Àngela, una noia que viu atrapada en la història familiar i que pensa que el seu comportament i el dels descendents que pugui tenir estarà determinat per la seva herència genètica. L'extinció és, per a ella, l'única alternativa. Però el seu germà, l'Emili, vol viure com a individu i fugir del passat familiar.

Quant pesen els gens? Ens respon una actriu que ja havia passat pel Grec, però que ara debuta al festival com a autora.

Crítica: La tortuga de Califòrnia

03/07/2015

Daniela Feixas indaga en la part fosca de la història dels pares

per Jordi Bordes

Daniela Feixas ha fet un veritable gir en la seva dramatúrgia. Del “Només sexe” i “L'últim cigarro” que construia un teatre generacional, ha passat a peces amb major profunditat, amb un to de "thriller" que atrapa l'atenció de l'espectador. Des d'"Un lloc conegut" en què un personatge sembla que acabi dominant la que l'ha recollida després d'haver patit un accident, l'univers dramatúrgic és cada cop més fosc. Va voler fer un musical ambiciós i molt dur: "La dolça Sally", tot i que va guanyar el Premi Quim Masó el 2008, va haver de renunciar-hi perquè en aquelles primeres edicions el premi només cobria el 50% del pressupost de producció. Freixas transformaria els elements d'intriga i de por a "El bosc", que estrenaria el 2011 a la Sala Beckett. Ara hi torna amb una obra (finalista dels Masó 2014, novament, per cert) que traça unes paral·leles intrigants entre la Bondat i la Maldat, Entre l'extermini d'unes tortugues invasores i l'exercici macabre per construir la raça ària més pura i forta.

Construint una trama, que compta amb documentació que la fa creïble, planteja si la maldat es pot transmetre per l'ADN. D'aquesta amenaça en construeix una arma que desequilibrarà dos germans, amb uns interrogants que la mare i l'avi no els hi volen aclarir. I, en aquest estrany ball de dolor, la neboda és la fitxa que no casa enlloc i que, tot i ser brillant i voluntarista, potser hagués desaparegut per la por a perpetrar la maldat familiar. Molt interessant. Vista l'obra en prèvies, cal suposar que durant les primeres funcions els actors encalcin millor els personatges amb mirades i un món interior que els doni musculatura i plecs a cada personatge. Tot i així, la intriga funciona i el món covard enclotat en aquell pis empaperat permet uns viatges en l'interior dels quatre personatges. Teniu temps, perquè aguanta fins a finals de mes, però no us la perdeu.


Trivial