Un intens drama amb
una inquietant pregunta en el aire : ¿la maldat és genètica, la crueltat o
l´amoralitat es porta als gens?. La dramaturga i actriu Daniela Freixas construeix un intens text dramàtic d´indubtable
força. Un escenari claustrofòbic i una magnífica interpretació coral amb quatre
actors de reconegut talent com són Anna
Güell, Josep Julien, Clara de Ramón i la mateixa Daniela Freixas, molt ben dirigits per Lurdes Barba.
En motiu del 18è
aniversari de la jove i brillant estudiant de biologia l´Emma, que viu amb l´avia
(Anna Guell, aquesta gran actriu que
sempre t´atrapa), els visita l´Emil, el fill, tiet de l´Emma i que li ha fet de
pare durant l´infància. L´Emil (bon treball de Josep Julien), és una persona frustrada, apàtica i negativa, que s´ha
anat progressivament amargant, pressionat per la realitat familiar (la seva germana
Àngela, inquietant Daniela Freixas, mare
de l´Emma, és a un sanatori mental presonera dels seus fantasmes) i pel fosc
passat que envaeix la família (l´avi, ja mort, i la mateixa mare van estar
treballant a una clínica de l´Alemania nazi on es van practicar eutanàsies massives).
De tot això, la jove Emma (un nou excel.lent
treball de la jove Clara de Ramón),
una llum dins la foscor de l´ambit familiar, n´és, o en vol ser, totalment
inconscient apassionada com està amb el seu premiat treball en defensa de les
tortugues autòctones que viuen en perill d´extinció. L´abandó capritxós, com va
ser la seva adquisició, de tortugues californianes, per part de persones
irresponsables, fa que aquest animal de fàcil reproducció i depredador per
naturalesa representi un seriós perill per les tortugues del país.
El paralel.lisme
entre les tortugues am la comprovada llei darwiniana de la supervivència del
més fort i del que millor s´adapta genèticament a l´entorn, juga amb la presencia
de l´animal humà, l´unic capaç de capgirar les lleis naturals, per bé o per
mal.
Lurdes Barba, que ha estat i és també
una notable actriu, dirigeix amb encert, intensitat i contenció aquest drama, dins
d´una encertada escenografia fosca i minimalista de Roger Orra i un també encertat envolvent espai sonor, quan cal, de Jordi Collet.
Una hora,
l´espectacle és de curta durada, intensa, que et manté tens al seient, expectant,
presoner d´una trama que manté el ritme d´un thriller, amb un final obert en
forma d´inquietant pregunta. Una bona vetllada teatral, més que recomanable pels
qui no tenen por d´endinsar-se dins d´un text dramàtic amb continguts que són
plenament actuals i amb uns personatges en els que en més o menys mesura ens
podem sentir en part identificats. Atenció a l´idea obsessiva d´invasió del
barri per part de la gent de fora que manifesta repetidament la mare, “res ja és el que era per culpa d´ells”.
El negativisme constant del fill, sense cap alternativa, justificant el seu
fracàs. La voluntat de sobreviure dins d´un ambiant fosc i hostil de la jove….
Aquest text i muntatge va ser finalista de
l´última convocatòria del prestigiós
Premi Quim Masó.
ferranbaile@gmail.com
