La tortuga de Califòrnia

Teatre

informació obra


Producció:
La Seca Espai Brossa, Grec 2015 Festival de Barcelona
Autoria:
Daniela Feixas
Direcció:
Lurdes Barba
Intèrprets:
Daniela Feixas, Anna Güell, Josep Julien, Clara de Ramón
Escenografia:
Roger Orra
Il·luminació:
Maria Domènech
Vestuari:
Lurdes Barba, Daniela Feixas
Estrena:
Grec 2015
Sinopsi:


«M'observo al mirall, però no hi veig res que em faci témer, cap esperit negre». La cita és de Katrin Himmler, neboda néta de qui va ser cap de les SS i la Gestapo, i que va haver de fer el que fan els protagonistes d'aquesta obra: plantejar-se si hi ha coses que es porten a la sang o si la manera com ens comportem depèn simplement de nosaltres mateixos i de les circumstàncies que ens ha tocat viure.

Daniela Feixas ens en parla en un muntatge que va ser finalista en l'última convocatòria del Premi Quim Masó. El protagonitza l'Àngela, una noia que viu atrapada en la història familiar i que pensa que el seu comportament i el dels descendents que pugui tenir estarà determinat per la seva herència genètica. L'extinció és, per a ella, l'única alternativa. Però el seu germà, l'Emili, vol viure com a individu i fugir del passat familiar.

Quant pesen els gens? Ens respon una actriu que ja havia passat pel Grec, però que ara debuta al festival com a autora.

Crítica: La tortuga de Califòrnia

11/07/2015

Maleïda herència!

per Iolanda G. Madariaga

Daniela Feixas basteix un drama familiar fosc per plantejar el pes de l’herència genètica en els éssers humans. Els arguments darwinistes pel que fa a la supervivència del més fort i l’adaptació genètica a l’entorn, es contraposen a la voluntat humana de superar els condicionaments (no només genètics). Tractant-se d’éssers humans, hi intervenen també el criteris morals que desemboquen perillosament en el sentiment de culpa. Freixes ha teixit una anècdota aferrant-se a la versemblança. Malgrat que no sigui una història completament lineal -els flashbacks ens porten a un passat més o menys recent i s’al·ludeix a un passat remot-, l’obra és de factura força clàssica. Lurdes Barba, en estreta col·laboració amb l’autora que també forma part del repartiment, ha optat pel naturalisme per servir aquest drama de personatges. Estem als anys vuitanta del segle passat en un pis de classe mitja de qualsevol ciutat de Catalunya. Assistim a una modestíssima celebració del divuitè aniversari de la noia més jove. En la presentació de personatges copsem, no només les relacions de parentesc dels tres personatges que seuen a taula, si no també el seu tarannà, i la força d’un passat “tabú” materialitzat en alguns signes que l’espectador haurà d’anar desxifrant. La jove (Clara de Ramon) acaba de ser premiada pel seu projecte de recerca sobre els estralls que la tortuga de Califòrnia -espècie invasora- causa sobre la població autòctona de tortugues. El seu oncle Emil (Josep Julien), col·leccionista de papallones, torna a la llar materna just per complaure la mare i la neboda. L’àvia (Anna Güell), seca i autoritària, vol retenir el fill com sigui fins l’endemà. Es desferma la tempesta, real i psicològica, de les mitges veritats i les mentides; el “fantasma” d’Àngela (Daniela Feixas) -la mare, germana i filla- interpel·la Emil sobre l’obscur passat dels seus progenitors. La lluïda interpretació de tot l’elenc sosté un drama que, malgrat la llunyania temporal, fa referència al nostre present immediat.

Trivial