La visita inesperada

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Manel Solàs, Lluís Altes, Muntsa Tur, Gerard Clavell, Carme Capdet, Àngel Amazares, Bernat Muñoz
Autoria:
Agatha Christie, Martin Mc Donagh
Traducció:
Tamar Aguilar, Pau Gener
Adaptació:
Tamar Aguilar
Direcció:
Pau Guix
Ajudantia de direcció:
Enric Cervera
Escenografia:
Pablo Paz
Il·luminació:
Xavier Costas
Producció:
Teatre del Raval
Sinopsi:

Una nit de tempesta, en Michael Starkwedder es perd per una carretera de Gal.les i apareix, de sobte, a la casa dels Warwick. Entra per a demanar ajuda, però hi descobreix una escena esgarrifosa: un home mort d’un tret, encara assegut en una cadira de rodes, i al seu costat una dona empunyant un revòlver. L’assassina, esposa del difunt, confessa. No obstant, alguna cosa inquieta en Michael, i és que els fets semblen evidents… massa evidents. En lloc de trucar a la policia, comença a investigar pel seu compte, en una casa on tots són sospitosos. I és que tots tenien motius per assassinar el senyor de la casa, un home cruel i despietat.

Una visita inesperada (The Unexpected Guest) és una obra de teatre de 1958 escrita per Agatha Christie.Una de les peces teatrals més cèlebres de l’escriptora que manté en suspens  l’espectador fins a l’últim segon, amb una trama magistralment teixida. Va ser representada per primera vegada al Duchess Theatre de Londres, el dia 12 d’agost del mateix any.

Crítica: La visita inesperada

19/09/2017

Més tensió per la trama que pels personatges

per Jordi Bordes

Les obres de teatre amb arrels a Agatha Christie, forçosament, han de venir pautades per la tensió de la trama: Són situacions amb un assassinat a la primera escena i un assassí que no es descobreix fins a la darrera rèplica. Certament, els personatges són víctimes del destí, caricatures que difícilment poden defensar-se, que no poden presentar plecs de la seva personalitat per justificar alguns silencis o algunes accions. Però, calen alguns matisos per anar escampant pistes (bones o falses) que el detectiu, però sobretot l'espectador, ha d'anar desgranant per fer-se la seva hipòtesi deductiva. Agatha Christie té molt clar que la clau són els girs dramàtics i el joc de saber que, en una cambra, hi ha un assassí i ningú té clar del cert qui pot ser.

Tot roda a favor de la intriga. En teatre, com no hi ha els canvis de plans ni els primers plans, la intensitat només pot arribar a través de la tensio dramàtica i d'un treball al 110% dels actors. Jordi Galceran ho tenia molt clar quan va voler traspassar el thriller a escena al Paraules encadenades. En l'estrena d'aquesta Visita inesperada hi ha massa pauses (sobretot a la primera part, baixades de tensió que són inadmissibles en una peça d'aquest gènere). És molt probable que en properes funcions, els actors anira tensant els seus personages, insinuant possibles pistes perquè l'espectador pugui esbrinar raons més amagades que les que es diuen a escena. Darreramentl els treballs amb text d'Agatha Christie s'han convertit en èxits: Agrada a l'audiència aquest corrent de joc detectivesc. Ho va ser La ratonera i també Testimoni de càrrec, també al Teatre del Raval. Properament, arribarà a l'Apolo Y no quedará ninguno, una versió definitiva de Diez negritos.

La posada en escena, volgudament clàssica, amb una escenografia que apunta a un realisme i uns personatges que denoten el buit del personatge quan no tenen lletra a representar i aguanten a escena, revela que cal madurar el treball de direcció, completar els personatges. A la mitja part (falsa perquè nodura ni dos minurts, si mmés no el dia de l'estrena) no es permet que els espectadors deliberin possibles assassins. és un dels moments claus d'aquestes obres, per permetre que el p´buli pugui compartir el joc quan ha pogut veure els comportaments dels personatges. És una obra que, avui, està encara en creixement. És molt probable, que a mesura que vagin prorrogant sessions (un clàssic, al Raval) es pugui determinar millor els secrets dels personatges i el joc (ja des de la primera part) prsenti una peça ben tensada i que sedueixi l'atenció. Ara, encara és irregular en els primers quadres.