La visita inesperada

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Manel Solàs, Lluís Altes, Muntsa Tur, Gerard Clavell, Carme Capdet, Àngel Amazares, Bernat Muñoz
Autoria:
Agatha Christie, Martin Mc Donagh
Traducció:
Tamar Aguilar, Pau Gener
Adaptació:
Tamar Aguilar
Direcció:
Pau Guix
Ajudantia de direcció:
Enric Cervera
Escenografia:
Pablo Paz
Il·luminació:
Xavier Costas
Producció:
Teatre del Raval
Sinopsi:

Una nit de tempesta, en Michael Starkwedder es perd per una carretera de Gal.les i apareix, de sobte, a la casa dels Warwick. Entra per a demanar ajuda, però hi descobreix una escena esgarrifosa: un home mort d’un tret, encara assegut en una cadira de rodes, i al seu costat una dona empunyant un revòlver. L’assassina, esposa del difunt, confessa. No obstant, alguna cosa inquieta en Michael, i és que els fets semblen evidents… massa evidents. En lloc de trucar a la policia, comença a investigar pel seu compte, en una casa on tots són sospitosos. I és que tots tenien motius per assassinar el senyor de la casa, un home cruel i despietat.

Una visita inesperada (The Unexpected Guest) és una obra de teatre de 1958 escrita per Agatha Christie.Una de les peces teatrals més cèlebres de l’escriptora que manté en suspens  l’espectador fins a l’últim segon, amb una trama magistralment teixida. Va ser representada per primera vegada al Duchess Theatre de Londres, el dia 12 d’agost del mateix any.

Crítica: La visita inesperada

04/10/2017

Tots som culpables de prémer el gallet

per Andreu Sotorra

La intriga està servida. Com en totes les obres d'Agatha Christie (Torquay, Regne Unit, 1890 - Winterbrook, Regne Unit, 1976), el culpable tant pot ser un com en podrien ser deu. Precisament una versió íntegra de «Diez negritos», camuflada sota el títol «Y no quedará ninguno», es representa també actualment al Teatre Apolo de Barcelona. No és la primera vegada que la companyia del Teatre del Raval recorre a Agatha Christie. Un dels èxits de la sala va ser la recent «Testimoni de càrrec», que es va mantenir una temporada llarga en cartellera amb l'oportunitat que alguns espectadors hi fessin de membres del jurat.

En el cas de «La visita inesperada», una obra del 1958, l'estructura segueix la marca del gènere de l'autora: hi ha el mort de rigor i, al seu voltant, en un espai tancat i allunyat de l'urbs, una sèrie de personatges que de seguida es converteixen en aspirants a culpables d'assassinat.

Per fer-ho encara més evident, el Teatre del Raval reparteix una plantilla amb el «fotomatón» dels nou personatges —amb llapis carbó inclòs— perquè cada espectador marqui a l'avançada qui creu que pot ser el culpable i, si l'encerta, té opció d'entrar en un sorteig per obtenir noves localitats.

Durant dues hores, la intriga inicial creix i els espectadors van especulant sobre les possibles hipòtesis: ¿Podria ser que l'assassí fos Michael Starkwedder (Jordi Coromina), el visitant inesperat que embarranca per culpa de la boira i fa cap a la mansió d'autos? ¿O potser és Laura Warwick (Empar López), l'esposa de la víctima i amistançada amb Julian Farrar (Lluís Altés), el polític en plena campanya electoral, un altre sospitós?

Esclar que encara hi ha més candidats a ser els autors d'haver premut el gallet del revòlver: ¿Podria ser la senyoreta Bennett (Muntsa Tur), la cuidadora de la víctima en cadira de rodes? ¿O potser és Jan Warwick (Gerard Clavell) el germà petit de l'esposa, amb una lleugera deficiència psíquica, però boig per les armes i fer punteria? ¿O potser, si Agatha Christie fos menys conservadora, potser podríem pensar que l'assassina és la matrona de la casa, la senyora Warwick (Carme Capdet)?

Esclar que si recorrem al clàssic del gènere, es podria carregar el mort a Henry Angell (Àngel Amazares), el majordom de la casa que es guanya l'antipatia dels espectadors i fa punts per guanyar-se el paper d'assassí. Queden l'inspector Thomas (Manel Solàs) i el sergent Cadwallader (Bernat Muñoz) que són els que haurien de resoldre el cas i, per tant, teòricament, haurien de quedar fora de tota sospita... però això no se sap mai per què, en aquesta obra d'Agatha Christie, ningú no se salva de guanyar-se el títol d'assassí perquè el desenllaç arriba veladament de la mà dels mateixos protagonistes, més perspicaços que els professionals del ram.

El desenvolupament de l'obra transporta els espectadors a l'època d'Agatha Christie. És una manera de no trair l'autora ni tampoc l'atmosfera de mitjan segle passat. Qualsevol reactualització als temps actuals seria un intent fallit perquè es perdria el regust de l'antic «blanc i negre» i del misteri abans que el cinema i sobretot la televisió desvelessin totes les intrigues possibles.

La companyia defensa els seus papers seguint, doncs, aquests paràmetres. Jordi Coromina i Empar López marquen el ritme de la trama i es converteixen en els dos principals protagonistes (el visitant i l'esposa). Però l'obra dóna fugaces oportunitats a altres intèrprets i els seus papers (principalment Muntsa Tur, Carme Capdet, Àngel Amazares i Gerard Clavell).

«La visita inesperada» és una obra entretinguda, enigmàtica i que manté els espectadors en enjòlit, una de les virtuts de la litearatura negra i la dramàtica d'Agatha Christie que la companyia s'ha fet seva. (...)