La zanja

informació obra


Intèrprets:
Diego Lorca, Pako Merino
Direcció:
Pako Merino, Ramon Madaula
Autoria:
Pako Merino, Ramon Madaula
Sinopsi:

Crítica: La zanja

04/04/2019

L'art de retratar amb les petites converses

per Jordi Bordes

Titzina Teatre torna a fer un teatre polític militant. Però, lluny dels eslògans i els personatges poderosos, s'armen, novament, dels anònims, com el maniàtic recepcionista d'hotel, el pare de família que treballa en una empresa que canvia minerals pel progrés i el Benestar de la comunitat o dels pagesos de la vaca que no s'aixeca de la llera del riu. És una narració fragmentada per una dramatúrgia que amuntega els personatges. Tot pren un to logic, un discurs narratiu continu a partir d'un trencaclosques que es va muntant, cada it, a la vista del públic. Titzina demostra sensibilitat i una gran capacitat d'observació, de la que va derivant la trama. Tenen coses a dir però no pretenen donar respostes: només preguntar-se obertament les contradiccions de cada un dels personatges que formen part de la intimitat de cada espectador. I dels propis actors.

Pere Casaldàliga ha dit sovint en els seus articles que l'arribada de Telefónica va suposar la segona colonització de l'Amèrica Llatina. A La zanja, s'evidencia amb una empresa que extreu or de la Terra. La falta d'un Estat que pot atendre tots els seus ciutadans, fa que aquestes multinacionals puguin correspondre la riquesa de la Natura a canvi de seguretat, Sanitat o Ensenyament. Així mateix s'expressa Txalo Toloza a Extraños mares arden (TNT, 2016) i Tierras del Sud (TNT, 2018). També es remet a aquesta situació de desempar dels vilatans i impunitat dels mafiosos a Sín Ítaca (Fira Tàrrega, 2018).

El mèrit de Titzina és que han destil·lat tot el seu treball per tornar a un teatre molt artesanal: de personatges que diuen un text. I que, alternen els entranyables antiherois amb les reflexions dels més pobres però amb capacitat de raonar. Hofan cada cop. Sovint,fent treball de camp per conèixer les intimitats, dins d'un psiquiàtric (Folieu a deux), sobre la memòria històrica i l'Arxiu de Salamanca (Entrañas) o bé en un tanatori (Éxitus). O sobre la ciència i les famílies (Distancia Siete minutos). Amb més o menys encert en la seva posada en escena, el seu pensament, el seu teatre és el dels soterranis dels metros. Que demana una lucidesa de l'autoria i unes ganes de conèixer i de pensar de l'espectador. 

Trivial