Laika

Teatre | Familiar

informació obra


Intèrprets:
Marc Costa, Iolanda Llansó, Christian Olive, Daniel Carreras
Escenografia:
Iolanda Llansó, Christian Olivé, Marc Costa
Producció:
Obsidiana
Direcció:
Enric Ases
Il·luminació:
Daniel Carreras
Vestuari:
Iolanda Llansò
Composició musical:
Albert Joan
Sinopsi:

1957. Som a Moscú. En plena Guerra Freda i la carrera espacial. Laika és una gosseta que sobreviu pels carrers i parcs de la gelada ciutat. Poc s’imagina que el seu destí la portarà a l’espai dins l’Sputnik i passarà a la història de la humanitat com el primer ésser viu en orbitar al voltant de la Terra.

Premi a la categoria d'espectacle familiar dels Premis de la Crítica 2018

Premi Max Millor Espectacle Teatre Familiar 2021

Espectacle adaptat a 10 idiomes.

Crítica: Laika

10/05/2018

La història de la gossa que va fer Història

per Núria Cañamares

El que ha fet Xirriquiteula Teatre amb ‘Laika’ és admirable. Recrear la trista/èpica gesta de la gossa més famosa del món amb un treball artístic i tècnic complex que no deixa l'ànima de banda.

Laika va ser el primer ésser viu en orbitar al voltant de la Terra, sí, però només durant unes quatre hores, perquè va morir poc després. De fet, més enllà de la crònica, la companyia dedica l’espectacle “als animals sacrificats pel procés de la història” reobrint el perenne debat sobre el maltractament animal en pro dels avanços científics i tecnològics.

En un escenari blanc, gelat i impecablement endreçat i esterilitzat com el laboratori de Moscou en què el 1957 els soviètics van maquinar l’operativa per enviar la gosseta a l’espai, Xirriquiteula utilitza llanternes, retroprojectors, collage, titelles i gest per explicar un bocí de la història de la humanitat. Amb llicències argumentals que aporten proximitat i connecten amb els més petits (recomanada a partir de 6 anys) i, alhora, amb el rigor de la documentació de l’època. No hi falta la nau Spútnik ni la mítica melodia de ‘2001: Una odissea de l'espai’ de Stanley Kubrick (composta per Richard Strauss), però no peca de tòpics. És imaginativa en el relat –que oxigena amb suspens i tocs de clown– i innovadora en el format –que exigeix un alt grau de coordinació dels actors, que són tècnics “a vista” i al mateix temps manipuladors.  

Sembla que, a poc a poc, les arts escèniques per a tots els públics incorporen tècniques que fins ara quedaven més reservades a propostes poc convencionals, com per exemple les d’Agrupación Señor Serrano (vídeo en directe, objectes, maquetes, performance....). Una obertura que veiem a ‘Laika’ com a la també recentment estrenada ‘Kàtia’ de Ka Teatre, igualment programada a La Mostra d’Igualada i amb Rússia com a teló de fons. I n’hi ha i n’hi haurà més.