Laika

Teatre | Familiar

informació obra



Intèrprets:
Marc Costa, Iolanda Llansó, Christian Olive, Daniel Carreras
Escenografia:
Iolanda Llansó, Christian Olivé, Marc Costa
Producció:
Obsidiana
Direcció:
Enric Ases
Il·luminació:
Daniel Carreras
Vestuari:
Iolanda Llansò
Composició musical:
Albert Joan
Sinopsi:

1957. Som a Moscú. En plena Guerra Freda i la carrera espacial. Laika és una gosseta que sobreviu pels carrers i parcs de la gelada ciutat. Poc s’imagina que el seu destí la portarà a l’espai dins l’Sputnik i passarà a la història de la humanitat com el primer ésser viu en orbitar al voltant de la Terra.

Premi a la categoria d'espectacle familiar dels Premis de la Crítica 2018

Premi Max Millor Espectacle Teatre Familiar 2021

Espectacle adaptat a 10 idiomes.

Crítica: Laika

13/07/2018

Imaginativa i encertada escenificació d´un fet històric.

per Ferran Baile

Imaginativa i molt encertada escenificació d´un fet històric.

Laika va ser una gossa que va passar a la historia i a la mitología popular. Va ser el primer esser viu que va orbitar al voltant de la terra. L´Unió Soviètica i els Estats Units, els dos blocs hegemònics sorgits de la Segona Guerra Mundial, havien iniciat la guerra freda i es disputaven el lideratge de la carrera espaial.  L Unió Soviètica es va avançar amb els primers coets Sputniks i amb el primer llançament d´un animal viu a l´espai (novembre de l´any 1957), i més endavant amb el del primer astronauta, Yuri Gagarin (12 d´abril del 1961). Els Estats Units amb l´ arribada de l´ home a la lluna els hi van prendre l´ iniciativa (Neil Armstrong, el 21 de juliol del 1969).

Partint d´ aquests fets històrics Xirriquiteula Teatre aconsegueix un meritori i visual i conceptualment brillant espectacle per a tots els públics (a partir de 6 anys). La gossa Laika és la protagonista, encarnada per una titella a escala natural. Coneixem la seva història des de que va ser trobada vagant pels carrers gelats de Moscou i traslladada als laboratoris espaials, fins el seu tràgic final al no està previst el seu retorn a la terra. En mig de l´insensibil.litat dels científics preocupats sols pels resultats finals, hi ha una doctora que s´ enamora de la gossa i coneixedora del seu tràgic destí intenta inútilment salvar-la.

La posta en escena està concebuda amb una veu en off i dos actors i una actriu que es desdoblen en els diferents personatges dins d´un joc sense paraules o millor dit amb una divertida articulació d´un rus inventat. Un enginyós joc de transparències manipul.lades a la vista des de dos projectors i projectades, primer sobre una panel semicircular i desprès sobre els panels que hàbilment van transformant els espais on transcorre l´acció.

Amb un ritme quasi bé cinematogràfic aconsegueix brillants seqüències d´una notable força visual (l´inici amb la projecció de l´espai sideral acompanyat, imprescindible des del 2001, una odisea de l´espai, de l´overtura d´Així va parlar Zaratustra de Richard Strauss; la divertida coreografia mímica dels científics elucubrant les seves teories a la pissarra; la dinàmica i del tot ben resolta persecució; el llançament del Sputnik 2…).

Molt ben resoltes també les imatges que ens retreuen a l´ estètica de la propaganda soviètica dels anys 50, les imatges històriques de Kruschev, Kennedy i diferents moments característics d´aquella epoca. Amb encert també deixa la pregunta per a la reflexió, “fins a quin punt és licit l´utilització i el sacrifici d´essers vius en les experimentacions científiques?”, sense jutjar i sense jugar a donar respostes fàcils, falses i demagògiques. No es pot oblidar que gràcies al sacrifici de molts animals en successius experiments, la tecnologia, la medicina, les ciències han aconseguit grans avanços que han permès salvar moltíssimes vides humanes.

Un altre encert d´aquest muntatge és la documentada exposició (Laika, l´exposició) que l´acompanya i que es podrà veure i seguir als vestíbuls dels teatres on es representi i que està molt ben resumida en un magnífic i ben pensat tríptic. Una magnífica ocasió per aprendre de l´ història recent i per conversar pares, fills i avis.

La creació, la dramatúrgia (creació col.lectiva) i l´actuació compta amb Enric Cases (que a més asumeix la dirección artística), Marc Costa (escenografía i attrezzo), Christian Olivé (projeccions), Daniel Carreras (il.luminació i espai sonor) i Iolanda Llansó (vestuari i utillatge i veu en off). Destacar també la música original d´Albert Joan i els efectes sonors d´Edgar Vidal-Vidal 2FX), molt ben acoblats amb l´acció escènica.  

Aquest espectacle ha estat creat i produit per Xirriquiteula Teatre-Obsidiana Acompanyament Artístic,  i ha rebut el suport del Museu de Badalona i del Grec 2018 Festival de Barcelona.

A la recent Fira de Titelles de Lleida (mes de maig), va obtenir els guardons Premi Drac d´Or a la millor escenografía i Drac d´Or del jurat infantil.  

Xirriquiteula Teatre més de 25 anys de creativitat

Va néixer a Badalona el 1985, amb una constant vocació d´experimentació i de recerca de nous camins escènics. Més de vint muntatges (sala i exterior), contemplen una creixent trajectòria, amb espectacles especialment destacables com Els contes de Grimm (1994-Premi Generalitat a la millor companyia jove), Contes del Cel (premi millor direcció a la Feria Europea de Teatro para Niños y Jovenes-FETEN-2002),  Papirus (Premi millor espectàcle i millor direcció-FETEN-2005), A tempo! (2006) i Per un instant (2012), realitzats conjuntament amb el grup musical La Tresca i la Verdesca, Animalades (1998), Nòmades (2000), Girafes (2003) i Perkus (2005).

Han actuat quasi bé per tota Europa i en països de l´Orient mitjà, Àsia, Àfrica i Llatinoamerica. En data recent han creat Obsidiana Acompanyament d´Artistes, una plataforma de difusió d´espectacles d´indubtable interès i que no tenen opcions de ser el suficientment  coneguts (l´obsidiana negra és una pedra que té les propietas de desvetllar allò que està ocult).

www.xirriquiteula.com y www.obsidiana.cat

Laika, més enllà de la vida un mite terraqui a l´espai

Qui escriu aquestes línees tenia 7 anys, edat suficient per ser conscient i recordar-ho, quan va viure l´emoció col.lectiva arreu del món de saber i escoltar a la gossa Laika orbitant al voltant de la Terra. Des de llavors cada vegada que es mira el cel, el record de la Laika hi és present. Va morir ofegada pel calor, però va obrir el camí d´altres animals que si varen poder tornar sans i estalvis desprès de viure la seva particular odissea espaial.

Laika ha estat la protagonista de molts llibres (reals i de ficció), de segells, de pòsters, de còmics, de pel.lícules i video-clips) i inclús ha inspirat molts temes musicals i cançons (destacar sols a Espanya, la cançó homònima dins del disc de Mecano-Descanso dominical, també al disc Multivers d´Antonio Arias i el tema Laika se´n va del grup Massacre on relata el viatge des del punt de vista de la gossa. Destacar especialment dins d eles moltes versions de grups estrangers, la cançó Laika, Laika del grup de rock simfònic alemany C.C.C.P, àlbum Cosmos-1996, que comptava amb l´acompanyament dels famosos Cors de l´Exercit Rus. Tot ho trobareu amb una mica d´habil.litat a You tube.

Laika segueix sent el nom inspirador de molts projectes de diversa indol i molts pares li han posat el seu nom a les filles recordant a aquesta involuntària heroïna de l´espai, la cosmonauta més fotografiada i recordada de la història.

Text : ferranbaile@gmail.com

Afegitó : Per tots els interessats en el tema hi ha forces documentals (consulteu “Sant” You Tube) i amb un tema molt similar, sols que protagonitzat per un ximpanzé i dins dels experiments militars (molt més discutibles) de l´exercit d´Estats Units, us aconsellem la pel.lícula Proyecto X, protagonitzada per Mathew Broderick i Helen Hunt i dirigida per Jonathan Kaplan el 1987. La trobareu en DVD. Atenció, no confondre amb una comedia estadounidenca del mateix títol i de recent producció (2012).