En els darrers anys ha fet sort l’anomenat teatre documental, una varietat escènica basada en fets reals que moltes vegades no parteix d’un argument pròpiament dit sinó de la presentació d’una seqüència de situacions i esdeveniments que permeten fer un retrat polièdric d’un fet o d’un personatge real, sempre amb la utilització profusa de recursos multidisciplinars (vídeo, música, gest...).
Els muntatges de La Conquesta del Pol Nord o de la Agrupación Señor Serrano en són bons exemples i aquestes companyies s’han convertit en abanderades d’un tema que ve a col·lació perquè Laika, el darrer muntatge de Xirriquteula Teatre, hi fa una incursió des del teatre per a tots els públics reclamant el seu tros de pastís.
Laika és la història de la gosseta que l’antiga URSS, el 1957, en plena Guerra Freda i en una carrera per avançar-se als Estats Units a quelsevol preu, va posar en òrbita en un coet espacial i que, en conseqüència, va convertir-se en el primer ésser viu en orbitar la terra. Damunt d’aquesta circumstància històrica i empírica, els Xirriquiteula construeixen una trama que té molta documentació al darrera i que, com diu aquell, si non è vera è ben trobata: la relació entre la Laika i la seva cuidadora i els intents d’aquesta de salvar l’animal a l’assabentar-se que el projecte no contemplava el seu retorn a la terra després del passeig espacial.
El muntatge té moltes gràcies, des del dibuix —a vegades ratllant el clown— d’uns personatges que parlen un rus que no és tal fins a la pròpia protagonista, una gossa-titella tan ben feta i ben manipulada que, com passa sempre en aquests casos, adquireix vida pròpia i sedueix petits i grans des del minut zero.
Un dels punts forts d’aquesta mostra de teatre documental familiar són les projeccions, que emulen el cinema en viu amb dos retroprojectors situats a banda i banda de l’escenari des dels quals es projecta un treball de transparències extraordinari, que s’endinsa en el camp del videoart amb el cap ben alt i proporciona al muntatge una profunditat artística i argumental definitives.
Xirriquiteula ofereix a Laika una proposta en la qual els diferents plans artístics i tècnics es superposen per oferir una mescla final molt atractiva i intel·ligent, pensada per a espectadors desperts de totes les edats i que no estalvia recursos per explicar una història que arriba indefectiblement al cor.
