L'amant

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Pep Planas, Javier López
Traducció:
Jordi Malé Pegueroles
Direcció:
Guido Torlonia, Pau Miró
Ajudantia de direcció:
Jordi Malé Pegueroles
Il·luminació:
Alberto Rodríguez
Escenografia:
Ricard Prat i Coll
Vestuari:
Ricard Prat i Coll
Autoria:
Pau Miró
Sinopsi:

Un matrimoni amb una relació estable des de fa anys, basada en l’honestedat i l’amor, arrosseguen amb el temps una quotidianitat plena d’hàbits rutinaris. Troben en l’acceptació mútua dels seus amants una reafirmació de la seva relació. La sortida, una escapada cap a un món més enllà del real, emparat en la fantasia i el desig, on la infidelitat no els sembla un engany sinó una formula per sostenir l’amor i la passió.

Però el joc sexual els endinsa en unes dinàmiques que obliguen a les antigues identitats a plantejar-se nous reptes en l’art de la seducció.

Crítica: L'amant

10/05/2016

El joc dels desitjos ocults

per César López Rosell

El fuetada inicial de la funció sacseja l'espectador. "¿Ve el teu amant avui?", Pregunta sense embuts Richard, el marit de Sarah, abans de deixar la casa dels afores de Londres on habita aquest estable matrimoni burgès. Ella, amb una ganyota tan afectuosa com felína, dirà que sí i, responent a les tranquil preguntes que ell li fa, afegirà que aquesta vegada la cita serà a la mateixa casa on conviu la parella. El marit, fet un pinzell amb el seu impecable vestit, deixarà que la seva dona li arregli el nus de la corbata i, sense més demora, emprendrà el seu trasllat a la City acompanyat del seu inseparable cartera.

El joc de màscares de 'L'amant', de Harold Pinter, no ha fet més que començar. I la versió que dirigeix ​​l'italià Guido Torlonia al Teatre Akadèmia incentivarà, amb una dramatúrgia explícita en els insinuants gestos i en l'elegància de la posada en escena, la fina ironia d'aquest relat que incideix en la dissecció del món de la parella, explorant sense tabús els límits dels desitjos ocults com a fórmula per trencar la monotonia de la vida quotidiana matrimonial. La reafirmació de la relació arriba aparentment amb l'acceptació de la infidelitat com espurna per sostenir l'amor i la passió i saltar-se les convencions establertes.

L'hàbil trama, plena de rèpliques i expressius silencis, portarà aviat a la conclusió que darrere de la fantasiosa escapada mútua hi ha gat amagat. L'estratègia que es porta aquesta comèdia, amb el vertiginós gir de rols que empeny els protagonistes a un constant joc de simulacions, desembocarà en un bé resolt desenllaç. Sarah (una melosa i molt expressiva Alicia González Laá) encendrà cada vegada més la metxa de la seva seducció sexual per portar al seu marit (fantàstic Pep Planas), i en realitat còmplice en el joc en ser l'desdoblat amant ocult, al terreny que desitja : aconseguir que Richard exerceixi més d'amant que d'espòs.

El bon disseny de l'espai i vestuari, a càrrec de Ricard Prat i Coll, contribueix eficaçment al desenvolupament d'aquesta obra repetidament representada en els nostres escenaris, però que sempre permet renovades lectures com la que ofereix Torlonia, recolzant-se en la traducció de Jordi Malé.


Trivial