L'amant

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Pep Planas, Javier López
Traducció:
Jordi Malé Pegueroles
Direcció:
Guido Torlonia, Pau Miró
Ajudantia de direcció:
Jordi Malé Pegueroles
Il·luminació:
Alberto Rodríguez
Escenografia:
Ricard Prat i Coll
Vestuari:
Ricard Prat i Coll
Autoria:
Pau Miró
Sinopsi:

Un matrimoni amb una relació estable des de fa anys, basada en l’honestedat i l’amor, arrosseguen amb el temps una quotidianitat plena d’hàbits rutinaris. Troben en l’acceptació mútua dels seus amants una reafirmació de la seva relació. La sortida, una escapada cap a un món més enllà del real, emparat en la fantasia i el desig, on la infidelitat no els sembla un engany sinó una formula per sostenir l’amor i la passió.

Però el joc sexual els endinsa en unes dinàmiques que obliguen a les antigues identitats a plantejar-se nous reptes en l’art de la seducció.

Crítica: L'amant

16/05/2016

Pinter té sintonia?

per Jordi Bordes

El director Guido Torlonia ha debutat amb un Pinter. Diuen que és un dels autors és difícils de dirigir si no se segueix, fil pe randa, les seves indicacions. Doncs, sembla que l'hagi volgut amorosir, fer-lo més pròxim a un espectador primerenc, donant-li un aire de comicitat que descol·loca. Certament, la situació amb un notable aire de teatre de l'absurd, permet imaginar una interpretació més alegre, sense haver d'arrossegar la maleta de raons per les que es recita cada rèplica. I la sontonia en els foscos de l'escena (d'un to ben despreocupat, reforcen aquesta mirada que, probablement, s'allunya de la idea originària de Harold Pinter.

Així, el recorregut a través del que un persuadeix l'altre no té cap aire de tràgic, si no, més aviat, de joc indissimulat. L'aparició del tercer personatge (sovint se'l suprimeix per raons de producció) és un gest de fidelitat al joc de miralls i enganys de l'autor però, sense prou càrrega en les pauses i els silencis característics, tot i que prima l'acció perd la intensitat i cau en un espai no prou fecund. En tot cas, és un exercici interpretatiu valent i, puntualment divertit (evidentment) que fa bona la tesi aquella que la millor direcció de Pinter és la que se cenyeix al guió. Tot i així, hi ha una mirada nova que dóna altres punts de vista difícilment posats a prova en una direcció més clàssica. 

Trivial