L'aplec del remei

Musical

informació obra


Dramatúrgia:
Josep Maria Miró
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc)
Intèrprets:
Miquel Cobos, Antoni Comas, Marta Fiol, Oriol Genís, Maria Hinojosa, Josep-Ramon Olivé
Interpretació musical:
rquestra Simfònica de l'ESMUC, Cor de les Glòries Catalanes
Autoria:
Lars Norén
Direcció:
Magda Puyo
Sinopsi:

Un espectacle de Josep Maria Miró i Wanda Pitrowska a partir de la primera obra de teatre musical en llengua catalana. En aquesta ocasió, l’aclamada directora polonesa torna a pujar a l’escenari per reinterpretar amb la seva batuta imprevisible la primera sarsuela en llengua catalana que es conserva, desenterrada dels arxius per a l’ocasió. Una oportunitat excepcional per descobrir aquesta pedra angular del patrimoni català, amb 43 músics a l’escenari.

Crítica: L'aplec del remei

01/10/2016

Fer cotó fluix de sucre amb una batuta

per Andreu Sotorra
(...) Xavier Albertí sap fer pedagogia amb humor i un pèl de murrieria, paper que li va molt bé sota la personalitat de la seva alter ego, la dama Wanda Pitrowska— sense renunciar al rigor interpretatiu, la qualitat musical i l'ambientació escènica.

M'ha semblat veure, en aquesta posada en escena musical de «L'Aplec del Remei», subtils rastres dels espectacles irreverents de Carles Santos, de la broma amb els músics de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà («Concerto a tempo d'umore») i també dels espectacles humorístics internacionals de la companyia Cor de Teatre, però sempre amb estil propi i intentant que, de l'extens repartiment, ningú no quedi fora de joc.

En aquest sentit, a banda de les intervencions introductòries d'Oriol Genís, hi ha les aparicions mudes de Roberto G. Alonso, convertit en un tècnic d'escenari amb sabates de taló alt i de punta i gestos evidents de transvestisme, i la presència del tenor Antoni Comas, aquí un cantant invident que no para d'anar a les palpentes d'un costat a l'altre de l'escenari sense bastó blanc ni gos acompanyant. Són ell i també els barítons Miquel Cobos i Josep-Ramon Olivé, la mezzosoprano Marta Fiol i la soprano Maria Hinojosa, els que tenen un paper més protagonista, al costat del Cor de les Glòries Catalanes, amb personatges de la sarsuela de Clavé com en Giménez, en Blay, en Nan, Doña Paz i la Tuietes, respectivament. (...)

Un mall, uns martells, la màquina de fer cotó fluix de sucre i la batuta de la directora o l'arquet d'una violoncel·lista que serveixen per remenar i treure'n la bola típica de fira, l'escena dels porrons plens d'aigua i els banyistes de Caldes amb barnús blanc, o la brevíssima peça de «La Cellulite», llicència i aportació personal del director, són algunes de les escenes més celebrades, al marge, esclar, del protagonisme de fons, que és la música de la sarsuela de Josep Anselm Clavé —gènere en el qual va ser pioner en català—, amb una interpretació que constata la importància de l'existència d'una formació jove com la de l'ESMUC i l'oportunitat que puguin participar en una producció com aquesta. (...)