L’aventura d’avorrir-se

Familiar

informació obra


Intèrprets:
Núria Benedicto, Albert Albà, Gerard Domènech, Edu Méndez
Escenografia:
Alfred Casas
Composició musical:
Ferran Martínez
Sinopsi:

Una reflexió sobre l’avorriment i el temps de lleure dels nens i nenes

La Rita és una nena que tot i tenir moltes joguines, sempre s’avorreix i no sap jugar sola. Però un dia a casa de l’àvia, amb un simple aneguet de goma comença una aventura que la portarà a viatjar amb la imaginació al món dels colors, descobrint personatges sorprenents…

Crítica: L’aventura d’avorrir-se

03/03/2023

L'assignatura obligatòria de l'avorriment vs. l'opcional d'imaginar

per Jordi Bordes

Què divertit és l'avorriment si l'expliquen els de L'Estaquirot Teatre. Veient el resultat de l'experiment en la Rita protagonista, hauria de ser assignatura troncal a primària! De fet, l'ensopiment ens acompanyarà tota la vida, en els dies més grisos i en què la mandra ens atenalla al llit o en distreu la vista en les pantalles (siguin tablets, mòbils o televisió d'esvaïment). L'àvia, lluny d'amenaçar-la en res, deixa que la Rita s'avorreixi i que trobi la manera d'imaginar un món que està sempre en l'entorn de la nena però que no es fa visible si ella no el convoca: la imaginació. Els pares, massa atrafegats en ser la família perfecta i en preocupar-se que a la filla no li falti de res, s'obliden de l'opcional (la de jugar i deixar que la Rita s'avorreixi). Tants estímuls i extraescolars la distreuen d'atendre la fantasia d'imaginar.

L'Estaquirot, en plena celebració dels 50 anys de trajectòria, extreuen aquesta bonica història amb la comicitat habitual, fent que els manipuladors desapareguin (quan es baixen la visera de la gorra) i que puguin intervenir obertament en el diàleg (si deixen que els focus il·luminin el seu front). És d'una senzillesa aclaparadora. Un codi eficaç, dinàmic que, gats vells, completen amb una escenografia que es transforma fins a l'extrem: De la columna central del teatrí n'emergeix la butaca de la iaia i, encara, un gegant punxegut que es converteix en la pantalla perfecta per fer-hi ombres de colors. Una llanterna amaga molts més jocs que totes les aplicacions de la tablet. Més d'una vegada, els pares hem descobert que aquell regal que ens feia il·lusió regalar als fills s'ha quedat precintat a la taula, mentre el fill prefereix jugar amb la caixa que ho protegia.

L'Estaquirot Teatre sí que no té temps d'avorrir-se. Tots els teatres que hi han treballat durant èpoques els volen rebre en el seu comiat (pel mes de juny). Hi ha fixada la data final a la seva Vilanova i la Geltrú. També una exposició per a la tardor on la canalla pugui experimentar com és el castellet del teatre des de dins (els titelles s'esperen cap per avall per no enredar-se ni agafar pols). Al SAT! han previst una trilogia que es completa amb La pastissera i els follets i En Jan Totlifan. Un tríptic que ensenya la frescor d'una companyia que ha de pujar a l'escenari, necessàriament, amb les ganes de jugar i sorprendre a l'audiència però, també, a ells mateixos. Un petit privilegi que tothom faria bé de saludar i contagiar-se.