Lázaro

Teatre | Familiar

informació obra


Sinopsi:

Lázaro comparteix la seva història i la seva litrona. Explica com va canviant d'amo, però els amos del segle XXI no són els mateixos que els del segle XVI. L'espavilat porta el seu amic Marco, músic, per com a mínim explicar-nos les seves penes amb una mica de flow.

Una adaptació lliure del clàssic espanyol 'El Lazarillo de Tormes', la mateixa història universal que tots coneixem, o quasi.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Lázaro

29/05/2021

Bon rotllo flirtejant l'al·legalitat

per Jordi Bordes

Si el Lazarillo de Tormes s'hagués escrit al segle XXI, el cec no ho seria per no veure-hi si no per anar flipat tot el sant dia. Serien igual de pobres i racionarien el menjar. Probablement, en rescatarien dels containers. Ja no es parlarien en aquell vers barroc conjugat en temps verbals impossibles, si no que anirien directe al rap. I en comptes de sortir per cames de les seves col·lectivitzacións (o accions de defensa personal, expressat eufemísticament) es mourien fent parkour i amb un hip hop escultural. Ah! i de fons, sempre hi hauria una base musical un dj que fa de narrador i que s'involucra en l'acció si és necessari. Lázaro és una idea directa portada a l'escena i amb la frescor de no perdre-hi res perquè ja no et queda res a perdre. Que sap trobar en el clam a la petita delinqüència de supervivència.

Rafael Álvarez El Brujo és un artista que ha acabat estant a l'ombra del seu Lazarillo de Tormes. Perquè sap traspassar-lo amb una gràcia i connectant amb el públic que, encara que vagi canviant d'espectacles, rotagonistes i situacions, quan veu que el púbic destrempa, el treu del fons de l'armari i sempre aixeca l'audiència. Rafael Hoyo també és àgil. Sense demanar-ho aconsegeix que els més joves piquin de mans al ritme en la seva coreografia. Fa bromes d'humorista barat (no va matar el cec d'un cop de botella abans d'escapar-se perquè era de San Miguel i un sant no fa malifetes irreparables). I, fins i tot sap integrar també el públic adult, marcant una distànyar-los de res. Diu que fa teatre perquè allà hi ha gent adulta i amb diners per robar-los-hi. Com que ara ja ha deixat de ser un pispa, els hi treu els pèmpins de la cartera a la taquilla. Pel cas el resultat és el mateix. Sortir amb bitllets calents per cremar-los a la nit, amb els col·legues i mantenit a ratlla la pasma i la secreta que sempre els miren de reüll. Genial treball.