Felix Mendelssohn, Daniel Teruggi , Bertrand Maillot
Escenografia:
Ernest-Pignon Ernest
Vestuari:
Philippe Guillotel
Il·luminació:
Dominique Drillot
Autoria:
Paco Hernández Falcón
Intèrprets:
Paco Hernández Falcón
Sinopsi:
Le songe és un ballet inspirat en El somni d’una nit d’estiu, la cèlebre comèdia de Shakespeare sobre el desig, en el context d’un marc natural i alhora màgic. Això és el que plasma en la seva coreografia Jean- Christophe Maillot, creada el 2005 sobre la música incidental de Felix Mendelssohn i amb partitures electròniques de Daniel Teruggi i Bertrand Maillot. Teatre, música i dansa per orquestrar un desordre fascinant. Sensibles, bromistes, enginyosos, brillants, truculents o seriosos, tres generacions de ballarins representen un microcosmos humà que s’entrellaça amb humor i gràcia a la xarxa de les seves pulsions. Les Ballets de Monte-Carlo, hereus de la tradició creada per Serge Diaghilev, presenten amb aquest muntatge el seu arrelament a la tradició i, al mateix temps, el seu compromís amb l’avantguarda.
A nivell narratiu, Maillot aconsegueix esbossar la línia argumental de la comèdia surrealista del Bard, però la lectura del coreògraf no capta la màgia i la ironia de l’obra original. Les relacions entre els personatges, sobretot els atenesos, es plasmen de manera alarmantment planes. Sobretot pel que fa a les accions de Demetri i de Lisandre respecte de les dues noies. En la coreografia de Maillot donen una aparença d’agressió i abús sexual, mentre que segurament el que es pretén és conferir a les situacions una gestualitat d’splapstick (pallassada) per denotar les ridícules afliccions amoroses que pateixen els quatre atenesos, tant a Atenes com al bosc. Pel que fa al món de les fades, Maillot és eloqüent en trobar diferents fórmules coreogràfiques per descriure els encontres sexuals.
Llegeix la crítica sencera al web de la Revista Musical Catalana.
