Acollidora. Ens rep en el que podria ser una sala d’estar en una de les sales de La Caldera. Mentre el públic seu, ella escriu notes en una llibreta. Com si ens convidés en el seu espai íntim per compartir les reflexions que posa en negre sobre blanc. Es tracta de Legítimo/Rezo, una conferència/solo de la ballarina i coreògrafa Jone San Martín (Sant Sebastià, 1966), qui durant més de vint anys va ballar sota la direcció de William Forsythe, un dels coreògrafs clau de la història de la dansa –d’aquells artistes que haurien de formar part del coneixement general com ho són Picasso o Warhol. Legítimo/Rezo és una peça imprescindible, per conèixer el treball d’un gran coreògraf a través del prisma d’una intèrpret i creadora excepcional.
Es diu que Forsythe ha estat el primer desconstruccionista postmodern del ballet, també hi ha qui li diu «Sr. Postclàssic». El cas és que durant les dues dècades que va dirigir el Ballet de Frankfurt i més endavant amb la Forsythe Dance Company va desenvolupar mil i un mètodes per generar coreografies a través de tècniques complexes d’improvisació, que es qüestionaven i repensaven diàriament, prenent de base per desconstruir la dansa clàssica. Vet aquí, la gran contribució dels ballarins d’aquesta companyia, que havien de processar les premisses, prendre decisions i acabar d’escriure les coreografies en directe mentre actuaven davant del públic. Quanta informació valuosa han anat acumulant els músculs d’aquests ballarins i ballarines? Què ens poden revelar per comprendre millor aquest univers coreogràfic?
«Em feia pànic parlar, però a la que vaig començar no he pogut parar», diu amb un somriure murri San Martín. A l’inici de la conferència/masterclass/solo, la ballarina ens posa en situació tot explicant al públic la gènesi d’aquesta peça; com Legítimo/Rezo gràcies a diverses circumstàncies ha anat prenent forma des de fa anys. Entre altres situacions, una que va ser clau va ser quan la van convidar a unes jornades de debat sobre la notació de la dansa al Theâtre de la Ville de París. Gairebé mai havia verbalitzat i/o raonat en veu alta el què cuinaven al Ballet de Frankfurt, aquesta va ser una oportunitat per mirar enrere, reflexionar i adonar-se de tota la documentació coreogràfica que s’havia acumulat en el seu cos.
En castellà, amanint les seves explicacions amb les seves expressions catalanes preferides com «a llavorens» i il·lustrant alguns conceptes en alemany o anglès i si fa falta passant-se al francès –com a deferència a un membre del públic–, Jone San Martín desgrana les múltiples capes del plànol d’una coreografia. Ho explica mentre ho balla. La primera frase que ens desxifra és la «tuna phrase» de Die Befragung des Robert Scott (L’interrogatori de Robert Scott, 1986). Nota: Al llarg de la seva trajectòria, Forsythe va recórrer sovint a la història de l’explorador Robert Scott i les seves expedicions al Pol Sud. Per què la va anomenar tonyina a aquesta seqüència de moviments? Doncs, perquè segons Forsythe la tonyina combina bé amb tot i això és el que és aquesta frase: una base des de la qual es poden construir múltiples capes.
Amb absoluta generositat i sense caure en la nostàlgia, Legítimo/Rezo es converteix en una vetllada de transmissió –amb un guió excel·lent– d’un univers artístic en la que el to distès i encantador s’entrellacen amb la reflexió analítica i poètica amb participació del públic inclosa, que de retruc vam aprendre a comptar en basc. Espero amb candeletes que aquesta presentació a La Caldera (dins de Grec 2019) no sigui l’única a Barcelona. Per què com la tonyina, Legítimo/Rezo és una magnífica base que combina amb tot.
