L'endrapasomnis

Teatre | Familiar

informació obra



Companyia:
Teatre al Detall
Autor:
Michel Ende
Adaptació:
Jordi Palet i Teatre al Detall
Direcció:
Joan Maria Segura Bernadas
Intèrprets:
Txell Botey i Xavi Idàñez
Composició musical:
La Tresca i La Verdesca
Escenografia:
Fortià Coromina
Vestuari:
Victor Peralta
Il·luminació:
Jordi Llongueras
Producció:
Produccions Teatre al Detall
Estrena:
Estrena a la Mostra d'Igualada 2014
Sinopsi:

La princesa Dormisona no pot dormir. El seu pare, el rei del país de La Bonason, emprendrà un gran viatge per cercar un remei que guareixi el mal de la seva filla. El trobarà en un personatge màgic que s’alimenta dels malsons: l’Endrapasomnis. Un autèntic viatge iniciàtic, una aventura llunyana que ens aproparà a les persones que més estimem. Per primer cop aquest conte de Michel Ende puja a l’escenari en català amb aquesta adaptació.

Edat recomanada: de 3 a 6 anys

Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'espectacle teatre familiar.

Crítica: L'endrapasomnis

10/01/2015

Preciós quadre que desplega la imaginació amb humor per a menuts i per a grans

per Jordi Bordes

És un petit privilegi. Un joc. Un poema. Un viatge iniciàtic. Una radiografia de les pors dels pares (el dels malsons dels fills) que es resol amb un joc musical que, ja per sí sol, és una meravella. La companyia Teatre al detall, recupera una escenografia que es plega i desplega, artilugis de ferro que es converteixen en els capçals del llit, en un skyline del país de la Bonason. També el vestuari, aparentment tant senzill, permet moltes possibilitats i es despleguen fins a l'extrem. És el seu espectacle familiar més ambiciós i, afortunadament, és el més ben aconseguit. 

Diu que parteix d'un llibre de Michael Ende però el joc dramatúrgics inclou metges que diagnostiquen barbitúrics a la canalla, o un sospitós Estivillson que, com a mètode, recomana deixar plorar els fills sols a l'habitació. Els dos actors despleguen sensibilitat en manipular la "princesa" que no pot dormir i es transformen transformats en coixins de mil colors i en uns cobrellits quasi màgics. La llum és un personatge, com ho són les ombres pels malsons. Tot roda bé i amb una complicitat evident amb els músics que s'ho passen bé cantant i escoltant la peripècia d'aquest rei de la Bonason i que prova que la filla aconsegueixi descansar abans d'emmalaltir. 

Excepcional.