Les 7 diferències

Familiar

informació obra


Dramatúrgia:
Jesús Muñoz , Sergi Belbel
Direcció:
Jesús Muñoz , Antonio Calvo
Intèrprets:
Natalyd Altamirano, Ruba Barua, Jesús Muñoz, Severo Obiang, Pau Pons, Zhao Hu
Escenografia:
Joan Collado
Il·luminació:
Marc Gonzalo
Vídeo:
Fermín Jiménez
Composició musical:
Pedro Aznar
So:
Panchi Vivó
Vestuari:
Joan Collado, Àlex Cantó
Sinopsi:

Espectacle familiar que, mitjançant el llenguatge corporal, la música i el joc, aborda les diferències entre persones de trets i d'orígens distints. Formes, colors, llengües, costums i maneres d'entendre la vida que reflecteixen la diversitat quotidiana. Els personatges ens faran saber per què i com van arribar fins aquí, què es van endur i què van haver de deixar. Un espectacle que reflexiona sobre la igualtat, la pertinença i l'exclusió, sobre allò que realment separa i uneix les persones. Amb curiositat, naturalitat i, sobretot, molt d’humor.

Crítica: Les 7 diferències

11/09/2018

Desmuntant estereotips

per Alba Cuenca Sánchez

La companyia El pont flotant ja ens va entendrir fa dos anys amb la seva reflexió sobre la paternitat a El fill que vull tindre. Ara tornen a la càrrega amb un espectacle dedicat especialment als nens, als que ho són ara i aquells que ho vam ser fa més o menys anys. Amb menys poesia però igual de tendresa i sentit de l’humor, la companyia parla aquest cop de la immigració i de tot el que aporta acollir i impregnar-se de les diferents cultures.

Un xinès, un guineà, una peruana i una hindú ens representen com va ser la seva arribada a Valencia, a quines dificultats es van enfrontar tant en la partida com en l’arribada. Dirigeixen la representació tan a dins com a fora de l’escenari els dos valencians ànima de la companyia: Jesús Muñoz i Pau Pons. La parella representa tots els tòpics que tenim amb un bon gruix d’autocrítica: No es tracta de mostrar un món idíl·lic en el que tot funciona, sinó de reconèixer com a propis els estereotips que ens impregnen i desmuntar-los.

Menció especial mereix la posada en escena, senzilla però eficaç. El resultat estètic aconseguit amb molt pocs materials és notable. Tan sols unes caixes i alguns elements d’atrezzo ens transporten a un cotxe, a un tren o a un menjador. La cuina d’aliments típics, els elements de vestuari i les projeccions completen el missatge.

Un espectacle divertit i ple de missatge i simbologia que no obstant s’allarga una mica més del compte. L’estructura dramàtica fa que un cop s’han presentat les histories de tots els personatges el final quedi despenjat, cosa que es podria arreglar canviant l’ordre de les escenes. Petits detalls que es poden acabar d’ajustar i que no treuen que l’espectacle sigui un dels encerts familiars (que no infantils) d’aquesta Fira Tàrrega.