Les roses de la vida

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Enric Cambray, Roc Esquius, Gemma Martínez, Núria Sanmartí
Ajudantia de direcció:
Antonio Calvo
Autoria:
Queralt Riera
Companyia:
Nuqart
Sinopsi:

Un jove emprenedor ben especial, propietari d'una petita empresa de càtering "creatiu", es presenta a la consulta d'un jove i reputat terapeuta perquè li resolgui el seu problema: s'ha enamorat apassionadament, malaltissament, d'una persona de qui no hauria hagut d'enamorar-se i això no el deixa viure. El terapeuta, minuciós, molt professional, comença a interrogar-lo però l'emprenedor esclata a xerrar pels descosits i a embolicar la truita fins que aconsegueix fer perdre els estreps al terapeuta. Aquest, desolat per haver sacrificat aquell mateix matí el seu gos, únic ésser viu que sembla haver estimat a la vida, es debat entre la irritació que li causa el seu pacient i el morbós interés que, al mateix temps, li suscita.

Poc després, en el despatx d'una important i temible presidenta d'un país no gaire llunyà, una secretària estranya i malcarada descobreix el secret íntim i pervers que la dona amaga i que sembla que pot tenir un lligam directe amb el terapeuta i el pacient... 

Crítica: Les roses de la vida

16/09/2018

Tant dolç com un gelat, tant ceidaner com el rosa xiclet: Belbel s'ha regenerat

per Jordi Bordes

Sergi Belbel ha trencat el seu llarg silenci de dramaturg. Per desembussar la seva ànsia escriptora ha apostat per una farsa tant pocasolta com exigent per als actors. El Sergi Belbel director ha optat perquè el muntatge carregat d’excessos es produeixi en un espai amb dues butaques i una petita tauleta. Tot d’un rosa xiclet divertidament insultant. El text és dit a gran velocitat, no es pot perdre passada. I, si alguns girs del llenguatge ja es poden intuir, sorprén la decisió estàtica en la posada en escena. No és per mandra. Gens. És un treball més de contenció dels intèrprets que han d’expressar veritables castells de focs d’artifici des de l’espetec de les paraules. Un treball de mèrit.

De què va Les roses de la vida? D’una situació impossible. Un home ha quedat enamorat en silenci d’una persona pública molt influent. Sense que ella ho sàpiga. Ell queda tant penjat que necessita explicar-ho i opta per anar al terapeuta. En realitat és una jugada d’estratega per provar d’aconseguir una visita amb aquesta idolatrada persona. El terapeuta no està massa per la labor perquè està de dol pel seu gos. Tant únic que el substitueix per un altre en pocs dies.

La bogeria és ben dolça d’entrada. Perquè els mateixos actors serveixen gelat de maduixa (clau per entendre l’arrencada de l’enamorament) al públic que seu en tauletes, majoritàriament, com si fos un cabaret.

Evidentment, no és el millor text de Sergi Belbel però sí que demostra una frescor inusitada en un autor que es caracteritza per peces dramàtiques profundes. Que permet construir una xarxa amb la que el veterà dramaturg dóna l’opció a aquests actors (es van conèixer arran d’un taller a la Sala Beckett) cedint una alternativa que benet i Jorinet li va oferir a ell, dècades enrere. D’aquesta fèrtil i entusiasmadora troballa, n’ha aparegut una peça, també còmica, amb més substància: el Sàpiens de Roc Esquius que Belbel en faria la dramatúrgia i direcció. I Enric Cambray hi actua en les dues. Aquest enamorat persegueix un personatge que broda, amb una fredor ben germànica (el que el fa molt més còmica) una descoberta Gemma Martínez.