Imagineu-vos un espectacle de circ d’un sol home!
L’home –“avec un talent fou” (“amb un talent foll” –com deia Maurice Béjart)– intenta portar a terme l’espectacle de circ més temerari. L’Homme Cirque és una combinació d’acrobàcies, música i dansa interpretada per David Dimitri, el “Senyor del Fil” (com el van anomenar al The New York Times).
Tot el que veu el públic és real. Alguns dels seus trucs són increïblement temeraris i posar aquest Home Circ en tantes situacions tan complicades podria acabar malament en qualsevol moment. Però, ell és meravellosament destre i aconsegueix persistir, una vegada i una altra.
L’espectacle és a voltes poètic, i d’altres esbojarradament divertit, però per sobre de tot, terriblement impressionant. Tindràs veritables dificultats per contenir els nervis quan David Dimitri faci de Canó Humà, catapultant-se a si mateix des de dalt d’una vela de circ a una altra, propulsat pel canó que s’ha fet ell mateix.
Llavors, s’aixeca a poc a poc en el seu fil alt i inclinat i abandona la vela, balancejant sobre un cable prim, i sortint a través del sostre de la vela. Continua caminant amunt i més amunt, cap al cel …
El títol de l'espectacle no és summament escaient: L'Homme cirque és l'home circ, encarna un bon grapat de disciplines circences utilitzant el clown de salsa per lligar-ho tot. Fill de Dimitri (1935-2016) l’il·lustre clown i mim de fama mundial, David Dimitri (1963) és un funambulista reconegut internacionalment per la seva dansa sobre el cable. I vet aquí, que l’Homme Cirque, un espectacle estrenat el 2007, ha arribat a Reus i per primera vegada a Catalunya per deixar gairebé tots els espectadors bocabadats –sempre hi ha algun escèptic que es queixa de l’abscència de dramatúrgia. Ara bé, l’espectacle consisteix en un tast de múltiples disciplines del circ que inclouen des d’una dansa tirolesa sobre una cinta de córrer, l’acrobàcia eqüestre, l’home bala, malabars, tocar la trompeta sobre el cable, fer de tècnic i director i què més… ? Ah, sí: sortir pel sostre de la carpa i enfilar –mai millor dit– amunt i amunt, creuant bona part del parc pel cel. David Dimitri sempre ens anticipa el repte i després l’executa, mostrant-nos les dues cares del virtuosisme: l’esforç i la constància per una banda, i les fites realitzades, per una altra. L’Homme Cirque et captiva des de la intimitat de la seva carpa en la qual et sents una privilegiada per veure cada gest des de tan a prop, et diverteix quan convens a la mainada que les caques de plastilina del cavall de fusta fan pudor i t’enlaira quan camina sobre el fil. Pels petits és un viatge intrigant, pels grans, un retorn dolç a la infància.