L’Homme Cirque

Circ

informació obra


Intèrprets:
Juan Ignacio Tula
Sinopsi:

Imagineu-vos un espectacle de circ d’un sol home!

L’home –“avec un talent fou” (“amb un talent foll” –com deia Maurice Béjart)– intenta portar a terme l’espectacle de circ més temerari. L’Homme Cirque és una combinació d’acrobàcies, música i dansa interpretada per David Dimitri, el “Senyor del Fil” (com el van anomenar al The New York Times).

Tot el que veu el públic és real. Alguns dels seus trucs són increïblement temeraris i posar aquest Home Circ en tantes situacions tan complicades podria acabar malament en qualsevol moment. Però, ell és meravellosament destre i aconsegueix persistir, una vegada i una altra.

L’espectacle és a voltes poètic, i d’altres esbojarradament divertit, però per sobre de tot, terriblement impressionant. Tindràs veritables dificultats per contenir els nervis quan David Dimitri faci de Canó Humà, catapultant-se a si mateix des de dalt d’una vela de circ a una altra, propulsat pel canó que s’ha fet ell mateix.

Llavors, s’aixeca a poc a poc en el seu fil alt i inclinat i abandona la vela, balancejant sobre un cable prim, i sortint a través del sostre de la vela. Continua caminant amunt i més amunt, cap al cel …


Crítica: L’Homme Cirque

12/05/2018

Home orquestra busca delicadesa

per Jordi Bordes

David Dimitri signa un one man show en la seva vela clàssica. L'artista demostra una gran capacitat en cada una de les disciplines (principalment el funambulisme) però també l'home bala, la bàscula (amb un contrapès prou insòlit). Aquest còmic ensenya a escena tots els seus elements circenses i, com el personatge bandera de Carles Sans al Tricicle, pretén lluir de les seves habilitats, que aparentment el superen). És poca-solta quan balla sobre una cinta mòbil o desenvolupa una coreografia d'equilibris amb un particular poltre (fent bona la tradició dels primers exercicis circenses). És un espectacle de tall clàssic tot i que elimina la presentació i li dóna un aire informal, còmplice que connecta directament amb el públic. Té poca delicadesa quan ensenya amb massa evidència cada una de les accions (perquè totes queden exposades al voltant de la pista). En general, tots els aparells tenen un ús únic, no es desdobla. 

Fa pocs mesos, al Grec es va poder veure un espectacle exemplar d'aquesta dimensió. Però que desenvolupava una tràgica i còmica arrencada (l'acomodador havia d'assumir tots els papers de 'auca després que tots els membres de la troupe haguessin mort. Els seus fantasmes, amb una màgia negra i irònica, li feien la funció impossible... (Fidelis fortibus). Aquesta dramatúrgia i el tacte en què s'anava mostrant les restes dels antics companys (amor platònic inclòs) el feia un espectacle rodó.