L’Homme Cirque

informació obra



Intèrprets:
Juan Ignacio Tula
Sinopsi:

Imagineu-vos un espectacle de circ d’un sol home!

L’home –“avec un talent fou” (“amb un talent foll” –com deia Maurice Béjart)– intenta portar a terme l’espectacle de circ més temerari. L’Homme Cirque és una combinació d’acrobàcies, música i dansa interpretada per David Dimitri, el “Senyor del Fil” (com el van anomenar al The New York Times).

Tot el que veu el públic és real. Alguns dels seus trucs són increïblement temeraris i posar aquest Home Circ en tantes situacions tan complicades podria acabar malament en qualsevol moment. Però, ell és meravellosament destre i aconsegueix persistir, una vegada i una altra.

L’espectacle és a voltes poètic, i d’altres esbojarradament divertit, però per sobre de tot, terriblement impressionant. Tindràs veritables dificultats per contenir els nervis quan David Dimitri faci de Canó Humà, catapultant-se a si mateix des de dalt d’una vela de circ a una altra, propulsat pel canó que s’ha fet ell mateix.

Llavors, s’aixeca a poc a poc en el seu fil alt i inclinat i abandona la vela, balancejant sobre un cable prim, i sortint a través del sostre de la vela. Continua caminant amunt i més amunt, cap al cel …


Crítica: L’Homme Cirque

14/05/2018

L’apologia de l’”encara més difícil”

per Núria Cañamares

David Dimitri és un artistàs polifacètic capaç de mostrar una proesa rere l’altra fent apologia de l’“encara més díficil” del circ tradicional en una hora inoblidable. El títol ‘L’Homme Cirque’ és una declaració d’intencions: representa tots els papers de l’auca ballant, tocant la trompeta o l’acordió, domant un cavall fictici i fent acrobàcies i equilibris, sempre amb un punt de clown i, fins i tot també, llençant-se les bases musicals que l’acompanyaran en l’afer.

Voreja els 60 anys i es troba en un excel·lentíssim estat de forma que demostra des del primer minut amb un “simple” exercici en què es canvia de sabates sense posar el peu a terra. Després de fer tombarelles per la cinta mòbil, desplaçar-se penjat amb les mans i saltar gimnàsticament a la corda fluixa –on sua la cansalada–, encara té sobrada esma per fer el gran, l’esperat, l’inigualable número de l’Home Bala. I no el fa com els còmics de la Cia. La Tal a ‘The Incredible Box’ (tota una conya ben recomanable). No, no, el fa de debò. Surt veritablement propulsat pel canó i vola per l’aire davant l’estupefacció dels presents. I després... s’esmuny pel sostre de la vela estirant el funambulisme a alçades temeràries. L’estupefacció dóna pas a l’admiració més absoluta i rebla una emoció que s’ha anat inflant a poc a poc i ara ja esclata desbordada.

Dimitri treballa al mil·límetre els tempos de l’espectacle i les sensacions del públic, injectant humor, poesia i tensió i portant la màgia del circ clàssic als temps actuals perquè tots, petits i grans, puguem gaudir-ne ara i plegats. Una meravella.