Un mar de persones, vuitanta, de molt diverses edats i
procedències, coincideixen en aquest espectacle-experiència que és el Projecte Intergeneracional de Creació
Escènica/Pi(e)ce- Programa TantaJove, que des del 2011, porten endavant el
Teatre Tantarantana, la coreógrafa Constanza
Brnic i el dramaturg Albert Tola.
Un laboriós treball que al llarg de vuit mesos va integrant persones de diverses
edats, que en comú tenen el viure i-o treballar als barris del Raval i el Poble
Sec. Una conjunció de generacions, especialment avis-jubilats i nets-estudiants
que s´expliquen i comparteixen experiències vitals per trasladar-les amb l´ajut
dels professionals (dansa-música-teatre), a l´escenari. Una enriquidora experiència
de convivència i integració en la que han participat alumnes i professors dels instituts Milà i Fontanals i Consell de Cent,
els organitzadors i participants del
cicle d´activitats Habitació 1418 (CCCB-MACBA), avis i àvies convocats amb l´ajuda de TotRaval i la Fundació
Arrels i un cor de cantants que participa en el projecte Clavé XXI (Palau de la Música Catalana).
El resultat escènic es sorprenent ja que les més de 50
persones que són i estan a l´escèna durant tots els 60 minuts de representació actuen
de forma coordenada i amb perfecte ordre executant sense equivocar-se els múltiples
moviments i combinant les accions corporals, coreogràfiques, tocant instruments
(percussió amb tambors, campanes i metalls) i intercalant-se amb els ballarins
i actors que hi col.laboren.
L´inici, em va donar l´impresió de ser un xic llarg i críptic. L'espectacle comença amb un monòleg inicial on la paraula té un gran pes i que cerca de donar les claus de lectura de la primera part, en la qual, hi ha una sustracció de la paraula i busca les sensacions a traves del moviment corporal, la dansa i la música (les percussions i l´espai sonor). L´espectacle, des del meu punt de vista, pren més interès quan de nou apareix la paraula en una amalgama de textos dits sempre en primera persona, en la que diversos protagonistes ens diuen o ens
expliquen pinzellades de vida. Un dels moments més aconseguits de l´espectacle
va ser el gag còmic protagonitzat per la avia-veïna-andalusa escoltant
apassionadament, “No me digas!” “¿De veras?”, les explicacions de la
veïna-neta-xina en llengua xinesa, per rematar-ho amb un:. “Pues que bien que me lo hayas contado,
porque si no, no me hubiese enterado de nada”. Impagable.
En aquest cas la
imatge del mar, pràcticament inexistent al llarg del muntatge, sols al final
apareixia a la pantalla, actuava més de metàfora,
de mar interior i com a concepte més d´unió i trobada que de separació i
llunyania. El mar abraça cultures i persones com en l´entranyable encaixada de la
senyora-avia i del jove-net del final.
Un enriquidor treball-experiència
col.lectiu i un projecte que ha de seguir creixent. Un encert que el Grec li
doni acollida. Felicitats doncs als seus impulsors, Constanza Brnic, Albert
Tola i Julio Alvarez-Tantarantana, que hi participa activament com un més dels
ciutadans a escena, “Ha estat
l´experiència més enriquidora de la meva vida, un bany d´humanitat que em fa
millor persona”. Un gran encert enguany l´afegit de la música, impecable
treball de Nuno Rebelo. Felicitats a
tots-totes els que hi han participat i col.laborat.
Text : ferranbaile@gmail.com
