Li diuen Mar

Teatre

informació obra


Coreografia:
Constanza Brncic, Albert Tola
Direcció:
Albert Tola
Composició musical:
Nuno Rebelo
Il·luminació:
Constanza Brncic, Jordi Puig
Intèrprets:
IES Consell de Cent, IES Milà i Fontanals, gent gran, Habitació 1418, Corals Clavé XXI, Cor Novaura
Producció:
Tantarantana Teatre S.L.
Text:
Albert Mestres, Magda Puyo
Sinopsi:

El Teatre Tantarantana junt amb la coreògrafa Constanza Brncic i el dramaturg Albert Tola des de l'any 2011 organitzen una proposta que, en principi, estava adreçada exclusivament als estudiants del barri però que ha acabat teixint una xarxa de complicitats entre joves i adults, protagonistes que comparteixen una experiència artística i social de característiques úniques. 

La paraula, la dansa i la música es converteixen en un territori comú, un espai de trobada entre un seguit de performers de procedències diverses, que parlen llengües diferents i que ni tan sols són de la mateixa generació i que, tot i això, són capaços de participar en un projecte de creació comuna.

Vuitanta adults i joves del Raval, basant-se en les seves vivències, han construït un espectacle multitudinari que ens parla de viatges físics i interiors. 

El muntatge forma part del projecte intergeneracional de creació escènica PI(E)CE.

Crítica: Li diuen Mar

02/07/2016

L'abraçada de l'àvia i el net, de la platja i el mar

per Jordi Bordes

El programa TantaJove ha anat veient com creix un projecte pensat per apropar la canalla a l'escenari. Ara, dins del Grec, ha signat Li diuen mar, una trobada interneracional entre adolescents i avis del barri. Junts es troben, fan i desfan una dramatúrgia carregada de bona intenció i amb la necessitat d'aprendre a mirar-se i a escoltar-se. Des de la petita primera persona del singular van executant accions de moviment (més o menys espontani) que alternen amb la coreografia densa i el text íntim, sovint amb un pessic d'humor i quasi sempre amb el mirall deformat (del somni, del conte) com a referent.

Tot i el títol, hi ha una presència del mar mínima tant en les parts textuals com en el món sonor (insistint amb la percussió de metalls, tambors i campanes). I és una llàstima perquè era un univers que podria haver estat molt fèrtil. Però l'objectiu del Projecte Pi(e)ce que dirigeix i coreografia Constanza Brncic i que ha recompost també el dramaturg Albert Tola pot donar-se per aconseguit a bastament amb la mirada del noi i l'àvia quan combaten amigablement per sobre de la sorra de platja i acaben amb una tendra abraçada. Hi ha en aquest gest (poc visible habitualment al carrer) la pau que dóna la contempolació de la mar en calma. La marea puja i baixa, la vida no té aturador i cal celebrar cada instant amb un bri de curiositat ingènua.