Llibres per cremar

Teatre

informació obra


Traducció:
Roger Batalla
Direcció:
Blanca Bardagil, Nur Aiza
Intèrprets:
Ramon Vila, Paula Sunyer, Roger Batalla
Escenografia:
Núria Vila Vilaregut (Lacol)
Il·luminació:
Núria Vila Vilaregut (Lacol)
So:
Roger Batalla
Vestuari:
Montse Albàs
Autoria:
Nur Aiza
Sinopsi:

La ciutat està assetjada i som al pic de l’hivern. Al pis del Professor, on es refugien el seu assistent Daniel i la Marina, estudiant d’últim any i amant del Daniel, només un combustible els pot permetre lluitar contra el fred: els llibres. Però no tothom hi està d’acord. A mesura que passen els dies i que el fred els tenalla, els principis ètics trontollen i el triangle format pels tres personatges s’anirà enterbolint a causa de la gelosia, els interessos, el poder i l’instint de supervivència.

Amb Llibres per cremar, que s’estrena per primer cop a tot l’Estat i suposa el debut de la Companyia Pyros, es proposa un joc de miralls monstruós on el públic pugui veure idearis i comportaments reflectits que sacsegin consciències i facin prendre consciència de la importància de la cultura perquè l’últim que ens queda, l’únic que tenim, al cap i a la fi, és la nostra humanitat.

Crítica: Llibres per cremar

10/02/2018

Cant cínic al poder, embolcallat de llibres

per Jordi Bordes

Els llibres cremen i són la moneda amb la que es perverteixen les relacions entre aquest triangle de personatges. Per una banda, hi ha el professor universitari (cínic, desenganyat, vençut per la burocràcia i la necessitat d'aparentar). Per un altre, el seu ajudant (encara entusiasta dels valors de la universitat, de la Vida). I per últim una estudiant pragmàtica, que només vol sobreviure i que se sap amb menys capacitat de domini però amb la màxima capacitat de seducció. El que semblava un cant a la literatura, al drama d'haver de cremar llibres per sobreviure (amb referències a Fahrenheit 451 i que podria ser un cant a l'objecte transmissor de cultura, o d'intimitats com Biblioteca de cuerdas y nudos) és, en realitat, una lluita animal entre uns homes enmig d'una guerra. 

Sense la contundència de Blasted, la vulnerabilitat juga un paper primordial en aquesta cambra de supervivència. El que podria ser tres persones que s'ajudessin, es van perfilant com tres personatges solitaris, que només miren per a la seva voluntat, massa tocats per la fam, la por, i, sobretot, el fred. La novel·lista va ensenyant les cartes dels personatges (els uns van mostrant els secrets als altres) amb un to de thriller molt similar a Cosmètica de l'enemic. 

Potser el problema principal és que no traspassa una Veritat, un dolor al públic. És massa fred, racional, i no acaba de connectar amb el públic. Les contradiccions dels personatges no sembla que hagin xopat prou en l'ànima de tots els actors i així la peça es manté, el dia de la funció, en una certa superficialitat que no li ajuda gens. El cinisme tant fosc de la situació es revela com un capítol d'un melodrama. Mentre els suïcidis i les bombes esclaten fora. Amb les funcions, forçosament, aniran madurant els personatges i guanyant en profunditat els actors. Ara, la situació crma massa ràpid, com el paper, i cal que la brasa colmmogui l'emoció dels espectadors.

Trivial