Llibres per cremar

Teatre

informació obra


Traducció:
Roger Batalla
Direcció:
Blanca Bardagil, Nur Aiza
Intèrprets:
Ramon Vila, Paula Sunyer, Roger Batalla
Escenografia:
Núria Vila Vilaregut (Lacol)
Il·luminació:
Núria Vila Vilaregut (Lacol)
So:
Roger Batalla
Vestuari:
Montse Albàs
Autoria:
Nur Aiza
Sinopsi:

La ciutat està assetjada i som al pic de l’hivern. Al pis del Professor, on es refugien el seu assistent Daniel i la Marina, estudiant d’últim any i amant del Daniel, només un combustible els pot permetre lluitar contra el fred: els llibres. Però no tothom hi està d’acord. A mesura que passen els dies i que el fred els tenalla, els principis ètics trontollen i el triangle format pels tres personatges s’anirà enterbolint a causa de la gelosia, els interessos, el poder i l’instint de supervivència.

Amb Llibres per cremar, que s’estrena per primer cop a tot l’Estat i suposa el debut de la Companyia Pyros, es proposa un joc de miralls monstruós on el públic pugui veure idearis i comportaments reflectits que sacsegin consciències i facin prendre consciència de la importància de la cultura perquè l’últim que ens queda, l’únic que tenim, al cap i a la fi, és la nostra humanitat.

Crítica: Llibres per cremar

11/02/2018

La jerarquia de les necessitats

per Toni Polo

Hi ha música, hi ha bombes. A fora hi ha una guerra i un fred insuportables. Un professor de literatura acull el seu deixeble a casa seva (un dels llocs menys insegurs a la ciutat) i afronten com poden la penúria de l’hivern en una ciutat exposada als atacs i a una temperatura gélida. Els llibres continúen sent la seva passió, com la de la Marina, una jove alumna, parella (momentàniament, almenys) del doctorand, que també trobarà aixopluc (per dir-ho d’alguna manera…) en un pis on fa temps que l’únic combustible per fer funcionar l’estufa són… els llibres. El drama ètic i humà està servit.

Els tres lletraferits afrontaran el cruel parany de maneres diferents i aniran acomodant els seus conveciments a la situació, cadascú a la seva manera. Cadascú tindrà prou arguments al seu bagatge per justificar la seva actuació. Fins al moment crític en el qual no hi haurà escapatoria, caldrà decidir, com proposa amb cruesa la Marina, si un llibre, o un passatge d’un llibre, val més que uns minuts d’escalfor. La “jerarquiade les necessitats”, com diu el profesor, els farà canviar els seus principis i cada personatge plasmarà la permeabilitat dels seus principis. Fins i tot el sexe necessitarà una mirada lectura diferent per a cadascú: Ése ll qui abusa d’ella o, al contrari, és ella qui se n’aprofita d’ell?

La posada en escena ens porta a un espai (unes cadires, una vella estufa i molts , moltíssims llibres, cremats i per cremar) que evoca, d’alguna manera, la cultura vençuda. Una mena de Farenheit 451 que ens posa davant del poder de la cultura quan hi ha altres coses més importants (les circumstàncies ho poden tot) i els tres actors defensen amb credibilitat les seves postures. Veiem la pragmàtica i desesperada, l’idealista incorruptible, i l’aprofitat. La proximitat de la mort será el desencadentant del que acabi passant.


Trivial