Els essers humans son per naturalesa socials i necessitem d´aquesta sociabilitat per sentir-nos estimats, valorats, respectats. El rebuig, la marginació, ja no diguem la sistemàtica agressió per part dels altres es una terrible experiència que acaba causant traumes i ferides emocionals irreversibles en els que ho pateixen.
Es coneix amb la paraula bullying, tan present actualment, es una forma de violència entre companys-es, que es produeix preferentment a les escoles-instituts-universitats, en que un o diversos alumnes molesten, degraden y agredeixen de manera constant i repetida a un o més d´un d´altre-s alumne-s. Les persones que ho pateixen estan en situació d´indefensió, desavantatge o-i inferioritat. Si bé al parlar de bullying ens referim a aquests col·lectius de gent jove, també es pot aplicar a l´entorn laboral.
L´espectacle
Sols entrar a la sala, mentre l´escenari està en penombra, veiem un jove nu mig immers en una peixera transparent, immòbil.
Un mur al fons i al front una tanca metàl·lica, el principi d´una pista esportiva, que ens recorda el lloc on a les pel·lícules West side Story, coincideixen per jugar a Basket, els jets (blancs) i els sharks (porto-riquenys). També comença l representació amb joves practicant aquest esport i encistellant en plena harmonia competitiva, compartint una pilota. Més endavant i amb una escena potent cauen sobre l´escenari desenes de pilotes perdudes en una pista deserta.
Mur i tanca es transformen al llarg de l´espectacle en un seguit de mòduls mòbils que apunten a obrir aquell espai tancat i finalment acaben convertint-se en reixes.
El jove maltractat apallissat, nu, enfonsat psicològicament torna a la peixera transparent. Pròleg i epíleg.
Un espectacle de ritme trepidant, unes coreografies vibrants summament energètiques que flirtegen amb les acrobàcies. Una companyia per a la ocasió molt jove amb una entrega absoluta que brilla a alt nivell, acompanyada d´un complementari muntatge videogràfic, immers per moments en el mateix joc escènic...
No a qualsevol tipus de violència
Loneliness (Soledat), es un crit contra la violència en tots les seves vessants, contra el maltracta físic i psicològic, contra la marginació del diferent Les pors interiors, el patiment, l´escarni, l´enfonsament moral de l´individu. Es una reflexió sobre els orígens de les violències i la importància de no girar els ulls al més mínim símptoma. Es un recordatori que tots en som responsables i hem d´unir-nos y reaccionar. Només així podrem aspirar a construir un món més just i empàtic per a tothom. La dramatúrgia, la direcció i coreografies, així com el disseny del vestuari i la co-producció son de Roberto G. Alonso.
Gran treball d´uns ballarins molt joves
Excel·lent el treball de totes i tots els ballarins, per l´ocasió una companyia molt jove: Andrea Muñoz Páez, Ekaitz Villar, Genís García Mármol, Laia Serra Riera, Lola Sala, Oscar Rico, Raquel R. Esparza, Yefferson Velasquez
Destacar també l´il·luminació de Daniel Gener, l´espai escènic de Victor Peralta, l´espai sonor de l´escriptor-director i dissenyador de só anglés Sammy Metclafe i el videoescena d´Alfonso Ferri Parres.
Un gran coreògraf i artista polifacètic
Roberto G. Alonso es un creador polivalent inquiet, en recerca continua de noves formes d´expressió, ballarí, coreògraf, actor, director, dramaturg escènic i dissenyador de vestuari, amb quasi 30 anys de brillant recorregut. Amb la seva companyia ha portat a escena brillants muntatges, tan per públic adult, com per a públic familiar, sempre amb un alt nivell de qualitat. Ha cultivat també el Teatre de Cabaret, va formar part del grup còmic-transformista-transgressor Les Chanclettes, i la faceta d´actor, participant en destacats muntatges i com a autor i monologuista. Més informació a www.ciarobertogalonso.com
Text: ferranbaile@gmail.com
