Losers (perdedors)

Teatre

informació obra


Direcció:
Marta Buchaca
Dramatúrgia:
Marta Buchaca
Intèrprets:
Alba Florejachs, Jordi Díaz, i les veus en off de Jordi Banacolocha, Mercè Comes i Maife Gil
Escenografia:
Sebastià Brosa
Vestuari:
Laia Muñoz
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Imma Sust
Caracterització:
Toni Santos
Producció:
La Villarroel i FAIG Produccions
Sinopsi:

Losers és una comèdia romàntica. Ella es diu Sandra i és una soltera que voreja els quaranta, que està tan perduda com quan en tenia 15 i que busca l’amor desesperadament. El busca a tot arreu, fins i tot a internet, encara que ho trobi de losers. Ell, el Manel, és un dependent d’una botiga de telefonia mòbil de més de quaranta, que acaba de ser abandonat per la seva nòvia, que se n’ha anat amb un teleoperador colombià...

Crítica: Losers (perdedors)

29/04/2014

Llarga vida a la comèdia amb tics d'intel·ligència i sense complexes.

per Jordi Bordes

Alba Florejachs i Jordi Díaz són dues màquines còmiques a dalt de l'escenari. El text que serveix, i que també dirigeix, Marta Buchaca els dóna molts bons moments per a lluir-se (ara aixecant els braços desgarbats, com les aspes de molí de vent que atacarien a tot un Quixot, ara aixecant una cella, volent ser atractiu a tota hora) però alhora els aguanta perquè no es desmadrin. El text i la situacio ja aconsegueix els riures generosos del públic.

És una proposta de comèdia romàntica que beu dels tòpics de la quotidianeitat. Però no cansa, els explota amb frescor. Tot i la satisfacció de veure triomfar l'amor (per moments, tot es pot esfondrar) hi ha unes gotes d'amargor que denoten que el seu amor és tant limitat com la dimensió del piset (de 30 metres quadrats), la capacitat de comunicar-se sincerament (a través d'un Iphone), o la poca confiança dels pares als seus èxits (estiguin vius o morts sempre planarà sobre ells l'estrella del fracàs, de poca ambició). És una obra molt menys amarga que Litus (Sala Flyhard, 2012), evidentment, i que li agrada fabular sobre l'amor com si fos un element químic massa inestable (A mi no em diguis amor, TNC, 2010). Llarga vida a la comèdia amb tics d'intel·ligència i sense complexes.