Losers és una comèdia romàntica. Ella es diu Sandra i és una soltera que voreja els quaranta, que està tan perduda com quan en tenia 15 i que busca l’amor desesperadament. El busca a tot arreu, fins i tot a internet, encara que ho trobi de losers. Ell, el Manel, és un dependent d’una botiga de telefonia mòbil de més de quaranta, que acaba de ser abandonat per la seva nòvia, que se n’ha anat amb un teleoperador colombià...
Si hi ha un gènere maltractat, tant pel cinema com pel teatre, i fins i tot la literatura, és la comèdia dramàtica. I
si no veieu clara aquesta afirmació, feu un repàs d'alguna pel·lícula
o funció emmarcada en aquest estil que hàgiu vist últimament. En la majoria de casos haureu de reconèixer que, tot i haver caigut en
la temptació causa de tràilers o anuncis molt ben executats i
prometedors, el resultat final normalment deixa molt a desitjar.
De
vegades sembla que per explicar històries que barregin amor i humor ha
prou amb tirar dels tòpics de sempre, els mateixos personatges plans
vistos una i mil vegades i oferir poques o nul·les sorpreses en els
finals. La
veritat acaba cansant, i fins i tot molestant, ja que en certa mesura
és com si es tractés l'espectador més romàntic com si fos menys intel·ligent, com si es conformés amb molt menys, amb propostes a mig gas. I
encara que també és cert que el nivell d'exigència del públic en
general ha baixat, i molt, i la predisposició a riure amb tot i per tot
és màxima, s'agraeixen propostes com les de Marta Buchaca, capaç
d'arrencar somriures amb Losers cada nit a La Villarroel.
(seguir llegint al link en castellà)