Love in the time of Apartheid. Sharaf DarZaid

Dansa

informació obra


Sinopsi:

El ballarí palestí, director artístic de El-Funoun Dance Troupe de Palestina, Sharaf DarZaid, se submergeix en una exploració creativa d'emocions: amor, estrès, insomni, espera, contemplació, impulsivitat, canvis d'humor, por, desafiament, ràbia i turment, entre altres sentiments intensos. L’objectiu és mostrar el conflicte intern entre l'amor per la terra natal i l’amor per la parella. 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Love in the time of Apartheid. Sharaf DarZaid

17/10/2024

Alè contradictori palestí

per Jordi Bordes

Per què he de triar es pregunta Sharaf DarZaid al final de la peça? S'estima la terra que l'ha vist néixer i créixer. I també la seva parella. Però resulta que la conjunció no és possible. Segurament, perquè la parella no accepta el tràngol de la inseguretat en uns enclavaments contínuament amenaçats per l'ambició sionista. La violència des de fa un any ha augmentat molts graus. Però aquest dolor no fa més que incrementar l'estima cap a la seva terra ferida.

DarZaid no pretén fer política. Només exposa la seva contradicció que deu ser compartida per moltes persones que viuen en zones de violència. No treu cap bandera. Només es mira el mirall, com intentant trobar una solució, o la decisió que li sigui menys dolorosa. Vestir-se de casament és dur si significa una renúncia, una separació forçosa. El seu dilema, de fet, no difereix gaire dels migrants que han de marxar del poble natal per trobar una oportunitat lluny de família i amics, a la intempèrie de possibles amenaces. Meta, El metge de Lampedusa, P.A.U Paisatges als Ulls, Kalimat, Alhayat... són veus que denuncien la seva vulnerabilitat mentre proven de progressar en pau.

L'únic que troba DarZaid en la seva recerca són piles de papers. Estan en blanc, però tant podrien ser els d'una separació matrimonial, com els dossiers i memoràndums polítics que, tot i la bona intenció, no desencallen un conflicte que es resoldria si els uns empatitzessin amb els altres. Els retrets com la percussió de la peça són una música inacabable. Encara, per ara. I per això, el ballarí se'n plany i ningú sap gaire com resoldre la seva equació; només es troba l'acció de consolar-los i de confiar un gir de guió. És una ferida oberta que sagna com recoden Jenin feat Raval o, des d'una banda, dramàticament oposada, Rose. Al final, els conflictes s'acaben encara que sigui un cop extingits els pobles enfrontats. El dolor és no trobar una drecera perquè aquesta resolució permeti el que, per a la majoria de mortals és raonable: Estimar algú sense haver de renunciar a família ni a país.