Lowland

Dansa

informació obra


Autoria:
Roser López Espinosa, Joan Yago
Intèrprets:
Guy Nader, Roser López Espinosa
Composició musical:
Ilia Mayer
Assesoria de moviment:
Àngels Margarit
Direcció:
Joan Yago
Sinopsi:

La coneguda coreògrafa i ballaria Roser López Espinosa ens presenta la seva primera peça llarga Lowland, un espectacle inspirat en la migració de les aus, al costat del ballarí libanès Guy Nader. Una obra de dansa contemporània que té com a punt de partida el desig ancestral dels éssers humans d’imitar les aus i que ens retorna a l’animalitat del cos i del moviment, a l’aprenentatge, l’esforç, la tenacitat i la resistència; a la bellesa, la superació i el desitjat esperit de superació.

El cos imagina i es transforma a Lowland. Un cos que es presenta ple de paisatges, totalment versàtil, amb una paleta de moviments infinita. Un cos articulat, suau, àgil, veloç i potent en un espectacle que, a través de l’extraordinari control i potencia dels ballarins, ens explica convida a descobrir les nostres pròpies ales.

Roser López Espinosa, graduada en dansa contemporània a Amsterdam, ha col·laborat com a ballarina amb Àngels Margarit / Cia Mudances, Cesc Gelabert i el director de cine Isaki Lacuesta, Iago Pericot (Mozartnu), entre d’altres. Al 2013 estrena Lowland, espectacle que en l'actualitat segueix de gira internacional i que ha rebut una gran acollida de públic i crítica a Les Hivernales al passat festival d'Avignon Off. Els seu treball s'ha programat a festivals internacionals arreu d'Europa, així com a Egipte, Argentina, Xile, Panamà, Canadà i Japó.


Crítica: Lowland

04/10/2015

Sentir-se lliure, volar i aterrar.

per Jordi Bordes

Lowland és el treball de duet de Roser López Espinosa. Té moments de gran dinamisme, un joc bonic d'ocells que volen en bandada, emigrant i en què van compartint els rols de guia i perseguidor. Té alguna acció, de terra, que evoca una inquieta relació de mort, dependència, feblesa. Però, en general,la peça respira el dinamisme que la coreògrafa ja va mostrar a Before we fall (Tàrrega, 2011). 

La dansa és àgil, dinàmica, oberta i sap conjugar bé amb les imatges i un cert gust per l'artesania inspirant-se en els precedents del cinema com a àudiovisual.