M'hauríeu de pagar

Teatre

informació obra


Sinopsi:

M’hauríeu de pagar. El què.
M’hauríeu de pagar és la història de tres veus, de tres personatges, de tres revelacions. Una revelació pot tenir un origen diví, podria ser aquell fet comunicatiu en què Déu es manifesta a algú. Però des d’un punt de vista més prosaic, una revelació és quan se’t manifesta quelcom que quedava obac. Moltes vegades, si no es parla en veu alta, si no es comuniquen paraules als demés, si no es té companyia, aquest aprenentatge es manté en la ignorància. D’aquí que aquests tres personatges necessitin revelar-se davant d’algú -vosaltres- malgrat ells mateixos. Més que res per fugir de la seva soledat. Que tenen molt present.

M’hauríeu de pagar. El com.
M’hauríeu de pagar respon a una escriptura lliure, lliure de puntuació per començar. De mica en mica, aquesta escriptura esdevé més conscient. Però divaga. Es perd. Es retroba en plans de comunicació i de significació diferents per esdevenir finalment música. Sense ser escriptura automàtica, ja que té molta elaboració, he volgut jugar amb els límits del personatge-veu, precisament per treballar sobre les respiracions i les revelacions que les paraules puguin contenir.

M’hauríeu de pagar. El perquè.
Vaig escriure M’hauríeu de pagar per un impuls i perquè volia parlar d’art, d’infantesa, de records, de sexe, de pells, de desplaçaments, de saber-se hereu, d’educació familiar, d’individualismes, d’allò que no entenem, de veritats, de fe, d’allò que som, de fragilitats i d’allò que és ser ésser humà. De carns. Shakespeare deia que estem fets de la matèria que estan fets els somnis. A M’hauríeu de pagar podríem dir que estem fets d’una matèria que es diu soledat. Crec que som a partir de les nostres soledats. I de l’herència. I de la vivència.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: M'hauríeu de pagar

08/11/2021

El preu de la soledat

per Manuel Pérez i Muñoz

Comença l’obra i escoltem Guillermina Motta cantant ‘La soledat’. Pensem que Jordi Prat i Coll –director en creativa ona expansiva– ens oferirà el seu perfil més musical i popular, el d’èxits com ‘Els Jocs Florals de Canprosa’ i ‘Requiem for Evita’. Però no, al seu vessant com a dramaturg se’ns mostra ara ombrívol en els retrats i auster en la seva representació (sense gairebé escenografia o canvis de llums). ‘M’haurieu de pagar’ conté tres monòlegs sobre la soledat, tres confessions de personatges desencaixats i exposats a un món que ho mercantilitza tot, fins i tot la revelació dels sentiments més profunds (...)

LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA AL MITJÀ