Enfrontar-se a un Macbeth suposa un
repte important per a qualsevol formació de teatre. La companyia Teatrebrik,
amb una trajectòria d’una desena de muntatges des de la seva fundació (Banyoles,
1999), ha entomat el repte amb imaginació i entusiasme. El resultat és una
concepció escènica de la peça força interessant. Arrenca la funció amb molta
força amb la reconversió de les tres parques en una mena de fades que ens
encisen amb els seus càntics i sinuoses danses. Són en un espai escènic que presenta
dos plànols de representació: una mena de passarel·la elevada al fons i un
cercle sorrenc amb quatre accessos, amb espectadors a tres bandes. Els camps de
batalla, espais boscosos, castells i rondes s’enquibeixen en aquests dos espais
nus de referències de tot tipus. La paraula serà la única guia pels diferents
escenaris del text. Un text que parteix de la traducció de Salvador Oliva i que
ha estat adaptat pel propi director, Joan Gómez. L’adaptació textual serva la
successió d’escenes, per bé que sintetitzades, i redueix els personatges. La
caracterització d’aquests personatges -depassant les categories masculí/femení,
excepte la dels personatges principals- respon a la voluntat de convertir-los
en una mena de soldats atemporals a força de guarnir-los amb objectes de
procedència molt diversa. Esdevenen una mena de pastitx de reciclatge: entre
personatges de Mad Max i ninja. Res a objectar a aquesta mena d’hibridacions si
de la funció en sortís una lectura clara del clàssic. En canvi, malgrat l’esforç
i l’entusiasme de l’elenc -amb resultats desiguals-, la tragèdia avança per la
seva pròpia inèrcia. Hi ha alguna sorpresa que rebaixa el to dramàtic i crea un
efecte de distançament prou interessant; tot i que això queda immediatament
desdibuixat pel pes específic del drama. En conjunt, l’espectacle se’ns
presenta com un garbuix de bones idees que caldria polir -fins i tot,
descartar-ne alguna!- i desenvolupar fins als seus límits. D’altra banda, cal reconèixer
el coratge d’enfrontar-se a una peça d’aquesta magnitud i de fer-ho des d’una
perspectiva diferent.
