Les tres bruixes canten sinuosament amb un cartell de fons quan el públic entra a la sala Espai Brossa de La Seca. 'Fair is foul and foul is fair' (El just és brut i el brut és just) indica el lluminós que està darrere d'elles. La frase correspon a una escena de l'obertura del primer acte de 'Macbeth'. L'espectador se sent envoltat pel magnetisme de l'envoltant interpretació musical de Paula Vilagran, Neus Fernández i Mireia Pairó. La funció encara no ha començat però el sentit de la tragèdia de Shakespeare ja s'ha instal·lat en l'ambient. La maldat i la traïció (el brut) intenten ser l'argument (el just) per la desmesurada ambició política i humana d'uns depredadors.
La introducció és una manera de mostrar que aquesta versió de la tragèdia de Shakespeare de la companyia Teatrebrik és innovadora,i atrevida i amb tocs d'ingeni. El marc escènic, ubicat en un espai circular amb sorra i envoltat de ventiladors que ajuden a crear determinats efectes, recrea la trama en un món postapocalítiptic. Els servents i soldats utilitzen màscares de gas i hi ha un bon tractament musical per recolzar l'atmosfera del relat. Aquest joc reflecteix l'ambició del muntatge. Però no n'hi ha prou. A l'elenc, dirigit per Joan Gómez Ponseti, li falta carisma per projectar la intensitat dramàtica, l'energia i el desassossec que batega a la 'partitura' shakespeariana.
No es pot negar l'entusiasme i entrega dels intèrprets, però en un història en què la violència i la bogeria dels protagonistes és capital per despullar el rerefons del drama, cal potenciar al màxim el seu perfil. L'adaptació textual és correcta, les frases i les rèpliques de l'original sonen com fuetades, però falta contundència, sang i mala llet i sobra un cert amateurisme. Rafael Ferré (Macbeth) exhibeix bona presència i aptituts per desplegar millor el seu paper de desmesurat personatge atrapat pels seus contínuos dubtes i influït per una Lady Macbeht (atractiva Ingrid Calpe), que si s'acosta al perfil malvat, verinós i despietat de qui vol gaudir de les prebendes del poder del rei usurpador. És la més convincent d'aquest desigual repartiment de 10 intèrprets.
Personatges tan potents com el assassinat rei Duncan, el seu fill Malcom, Macduff o Banquo, l'amic de Macbeth (també executat), queden desdibuixats en voluntarioses actuacions menors. Amb tot, el concepte de l'espectacle i l'aura juvenil que desprèn poden ajudar a captar aquest públic que s'acosta a la universal tragèdia per primera vegada
