Made of space

Dansa

informació obra


Autoria:
Maria Campos, Guy Nader
Sinopsi:

GN|MC conclou amb aquest nou treball una trilogia que va començar amb el quintet Time Takes The Time Time Takes (2015) i que va continuar amb el septet Set Of Sets (2018), dedicats a explorar el concepte del temps i la noció de l’infinit. Ara, la companyia formada per Guy Nader i Maria Campos continua endinsant-se en conceptes de la física i posa en escena aquesta fascinació per la capacitat comunicativa inherent al moviment en la seva relació amb la noció d’espaitemps com a font d’inspiració. És un viatge visual i sonor que articula temps, espai i cos, emprant patrons de moviment i les estructures musicals que aporta Miguel Marín, el compositor que treballa habitualment amb la companyia. Mitjançant l’acumulació, variació i repetició de trajectòries, traços i recorreguts en l’espai, la nova creació de GN|MC forma un espai continu i infinit, com una partitura en la qual se succeeixen els recorreguts, les repeticions sostingudes, les variacions contínues. L’espai queda ocupat de manera geomètrica per un grup d’intèrprets que, igual que els músics, es deixen portar per l’energia i dinamisme que els uneix. Formen una xarxa en la qual comparteixen l’eix mitjançant recorreguts que serveixen com a base per a un nombre infinit de variacions, desafiant constantment la gravetat i, alhora, rendint-s’hi. L’espai esdevé així un camp generador, un teixit conjuntiu que es trena com a testimoniatge visual del paisatge viscut i experimentat. Una poètica de l’espai que deté el flux del temps. Una ona de pura dansa i pur so, un vòrtex d’energia vital.

GN|MC és una companyia amb base a Barcelona fruit de la col·laboració, des de l’any 2006, entre Guy Nader i Maria Campos. Els seus treballs s’han vist en festivals i escenaris d’arreu del món, i han creat coreografies per a grans companyies de dansa europees i també d’Àsia. Premi Ciutat de Barcelona 2019 en la categoria de dansa i premi Der Faust a Alemanya el 2017, la companyia està integrada per la barcelonina Maria Campos, ballarina i coreògrafa formada a Àustria i als Països Baixos que ha treballat amb companyies com Meekers, Protein Dance, Sol Picó i Àngels Margarit / Cia. Mudances, entre d’altres; i pel coreògraf i ballarí libanès Guy Nader, graduat a l’Institut Nacional de Belles Arts de la Universitat Libanesa a Beirut. Va obtenir la beca danceWEB Europe el 2012 i va guanyar el primer premi al Masdanza Festival Internacional de Danza de Canarias l’any 2010 pel seu solo Where the Things Hide. Companyia resident del Mercat de les Flors, el nou espectacle de GN|MC s’inscriu en l’estructura de creació Cèl·lula, que convida i acull a la Casa de la Dansa de Montjuïc professionals de la dansa i el moviment amb la finalitat de facilitar el desenvolupament i la transmissió coreogràfiques.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Made of space

19/10/2021

On flight mode

per Alx Phillips

As the third part in an open-ended trilogy, Made of Space, created by the accomplished Barcelona-based duo Maria Campos and Guy Nader pushes further (or higher) an ambitious examination of the principles of physics: matter and its motion through space-time, energy, force and the workings of nature. 

Challenging in its abstract premise, yet open and adaptive to its external limitations: the space itself, the oxygen-starved audience (glasses misting over masks) as well as the logistical restrictions that required fewer dancers be employed than planned, Made in Space is an engaging, intricate and organic piece, reassuring in its precision and fluidity.  

Super-fit dancers Maria Campos, Alex de Vries, Noé Ferey, Patricia Hastewell, Anamaria Klajnšček and Maxime Smeets maintain expressions of absolute calm while they offer dynamic interactive, reactive and occasionally acrobatic conjunctions, making constellations that come together and break apart. While just over an hour-long (67 minutes) time expands and contracts as minds do, in moments of focus. Musicians, Miguel Marín and Daniel Munarriz, are central to the piece: symphonic on the big xylophone, a concert in their own right. 

An obvious motif is the spiral: a huge actual imposition, says Campos, that bears down on the stage and requires that the dancers work around and under it, without knocking themselves out. With the blue-grey colour scheme and costumes, the feeling too is compressed yet expansive: like being propelled in a plane through the stratosphere, that blue-grey strip of thin air through which we move mechanically – incrementally or at phenomenal speed, depending on your perspective.