Made of space

informació obra



Autoria:
Maria Campos, Guy Nader
Sinopsi:

GN|MC conclou amb aquest nou treball una trilogia que va començar amb el quintet Time Takes The Time Time Takes (2015) i que va continuar amb el septet Set Of Sets (2018), dedicats a explorar el concepte del temps i la noció de l’infinit. Ara, la companyia formada per Guy Nader i Maria Campos continua endinsant-se en conceptes de la física i posa en escena aquesta fascinació per la capacitat comunicativa inherent al moviment en la seva relació amb la noció d’espaitemps com a font d’inspiració. És un viatge visual i sonor que articula temps, espai i cos, emprant patrons de moviment i les estructures musicals que aporta Miguel Marín, el compositor que treballa habitualment amb la companyia. Mitjançant l’acumulació, variació i repetició de trajectòries, traços i recorreguts en l’espai, la nova creació de GN|MC forma un espai continu i infinit, com una partitura en la qual se succeeixen els recorreguts, les repeticions sostingudes, les variacions contínues. L’espai queda ocupat de manera geomètrica per un grup d’intèrprets que, igual que els músics, es deixen portar per l’energia i dinamisme que els uneix. Formen una xarxa en la qual comparteixen l’eix mitjançant recorreguts que serveixen com a base per a un nombre infinit de variacions, desafiant constantment la gravetat i, alhora, rendint-s’hi. L’espai esdevé així un camp generador, un teixit conjuntiu que es trena com a testimoniatge visual del paisatge viscut i experimentat. Una poètica de l’espai que deté el flux del temps. Una ona de pura dansa i pur so, un vòrtex d’energia vital.

GN|MC és una companyia amb base a Barcelona fruit de la col·laboració, des de l’any 2006, entre Guy Nader i Maria Campos. Els seus treballs s’han vist en festivals i escenaris d’arreu del món, i han creat coreografies per a grans companyies de dansa europees i també d’Àsia. Premi Ciutat de Barcelona 2019 en la categoria de dansa i premi Der Faust a Alemanya el 2017, la companyia està integrada per la barcelonina Maria Campos, ballarina i coreògrafa formada a Àustria i als Països Baixos que ha treballat amb companyies com Meekers, Protein Dance, Sol Picó i Àngels Margarit / Cia. Mudances, entre d’altres; i pel coreògraf i ballarí libanès Guy Nader, graduat a l’Institut Nacional de Belles Arts de la Universitat Libanesa a Beirut. Va obtenir la beca danceWEB Europe el 2012 i va guanyar el primer premi al Masdanza Festival Internacional de Danza de Canarias l’any 2010 pel seu solo Where the Things Hide. Companyia resident del Mercat de les Flors, el nou espectacle de GN|MC s’inscriu en l’estructura de creació Cèl·lula, que convida i acull a la Casa de la Dansa de Montjuïc professionals de la dansa i el moviment amb la finalitat de facilitar el desenvolupament i la transmissió coreogràfiques.

Crítica: Made of space

03/07/2021

Preciosos gargots a l'aire

per Jordi Bordes

Imagineu-vos que, en un moment d'ensopiment o distracció, agafeu un boli i comenceu a guixar un ful: les formes arrodonides es van trencant desplaçant fins a muntar una mena de dibuix tridimensional, que alterna tot tipus de figures geomètriques i que permet intuir una intenció anímica o espiritual d'entre els espais en buit que hi ha construït. Ara, imagineu-vos que, alçat el teló apareix una mena de llepades de dunes en la foscor i que sembla que la primera ballarina camini per les rampes fins dalt d'un dels turons. Però en realitat, és un joc òptic perquè la ballarina no es mou de terra i les dunes són, en realitat un papir en el·lipsi que es va desenrotllant cap a la pinta del teatre, ben amunt. Així és Made of Space, de Guy Nader i Maria Campos. Com si el garbuix espontani primer, i reelaborat durant una estona després, agafés cos i volada: és un preciós i absorbent gargot desplaçat a l'aire. Al treball de concentració i repetició (sempre variada) se li suma el treball de dos músics en directe que donen presència a l'espai sonor (també hi ha altres sons de fons, com les onades del mar, per exemple).

Maria Campos i Guy Nader formen un duet que treballen les formes fins a l'extrem. I que la reflexió sobre un pèndol (Time takes the time time takes ) o un espiral (Set of sets) acaben sent uns evocadors passatges de moviment coral. Amb un imprescindible desgast físic sumen al moviment i la intenció de perseguir l'elegància, llençaments acrobàtics i verticals que es podrien vincular més amb el circ que amb la dansa. El joc i la sorpresa ja es descrivia en aquell incipent Tarannà. O arrossegaments de cossos que evoquen a un teatre físic molt brusc (La dona del sac o Fenomen). Són puntes de llança de les seves indagacions que busquen una certa contemplació espiritual (com els de Humanhood: Torus, per exemple) i una plasticitat preciosa, que només es pot construir amb la complicitat d'un equip generós, molt conjuntat i que entén la dansa amb uns paràmetres molt concrets.