Marta Galan va retornar al teatre (havia dimitit després de massa anys navegant pels marges de la precarietat) amb el monòleg Conillet, que va interpretar Clara Segura. Va ser una bomba. L'obra parodiava la complexa agenda de feina exigent i cures domèstiques. Ara, Marta Renyer també planteja aquest viatge, específicament des del teatre de poc pressupost e el maltracxtat circuit escolar.
Parteix d'una experiència que han patit moltes actrius després d'estrenar-se amb la maternitat. Sembla que l'alletament matern les expulsi de l'aparador de l'escena. Potser per bona fe (deixar que gaudeixi de mare sense estressar-la) o per descuit (la memòria dels que fan càstings té la memòria del peix i només compten allò que veuen).El paper de l'actriu que repesca la producció d'Alícia al País de les meravelles (el conte ha tingut darrerament una versió en dansa i una altra en què el motiu de la persecució és que el conill roba el mòbil de la protagonista) no és capaç de desvincular-se del seu mòbil. Perquè, racionalment, voldria cedir-li la responsabilitat al company, però també necessita no perdre's el dia de l'aniversari (Que la Juliet serà el primer cop que apagui les espelmes perquè ella li acaba d'ensenyar a bufar).
La peça juga amb el clown i amb alguna patacada. L'espai escènic és paradoxal. Si està bé que projecti la pobresa de mitjans d'uns espectacles que són més alimentaris que creatius, no l'aconsegueix abandonar en aquesta representació metateatral.Aquest muntatge inclou el conillet (que interpreta l'antagònic, Christophe Thellier, que també assumeix la direcció). Ell també manipula els altres personatges fantàstics, des de sota la taula. Els hi ha faltat un gir escenogràfic que, des de la simplicitat, girés el paisatge com un mitjó. Tal com s'ha presentat a l'estrena, la protagonista no troba la manera de reintegrar-se.
Les contradiccions poden ser constructives, però se'ls ha de donar un camí per expressar-les. Aquesta antiheroïna fracassa en el seu primer intent de conciliació, tot i la paciència de la producció. La peça distreu i té un salt final bastant espectacular, però s0encalla massa en el món cutre d'un circuit escolar que, precisament lluit per dignificar les produccions, cnscients que, sovint són elbateig teatral pr a molts alumnes i cal garantir l'èxit.
