Máquinas sagradas

Dansa

informació obra


Coreografia:
Juan Carlos Lérida
Intèrprets:
Juan Carlos Lérida
Sinopsi:

Aquest prestigiós coreògraf i ballador de flamenc està investigant per tot el món en preparació d’un nou projecte artístic de marcat caràcter espiritual. A Manresa, immers en la primera etapa de creació (centrada en el món dels oficis), Lérida farà estada d’una setmana en un taller mecànic: per descobrir la seva rítmica, el seu so i, un cop més, que el flamenc s’amaga a tot arreu.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Máquinas sagradas

27/03/2021

Flamenc empíric amb warning

per Jordi Bordes

El flamenc empíric de Juan Carlos Lérida s’atreveix amb tot. En aquest Máquinas sagrada,s que ha recuperat per a la Quinzena, el bailaor balla acompanyat d’un cantaor i d’un cotxe. El vehicle, aparentment silenciós, escup so tot repicant amb les claus angleses, un cop aixecat el capó. Ni tant sols utilitza la ràdio (com a Quim Bigas al Vincd'esdevenir) ni introduex els espectadors al darrere per ser voyeurs privilegiat d’una discussió de parella pels carrerons estrets de Poble-sec (amb la veu del GP’s inflexible mentre la forma de conduir del xicot es va encenent a la vegada qe el seu humor de jove ofès, considerat traït per la seva parella), com es va veure fa 20 anys al desapregut Festival de Titelles de l'institut del Teatre. Ara, Lérida remet la seva investigació en un taller mecànic.

Els seus companys (de manera similar als treballadors de la fàbrica familiar de Joan Català en el muntatge 5.100 m/s) van quedar astorats de la vida brillant que podia rebotar sota de la grua hidràulica que aixeca el vehicle. O zapateando sobre dels fragments de matricules. Hi ha una força bestial que s’enfronta amb el vehicle silenciós i amatent a l’embranzida flamenca. En l’interior de la nau industrial, el cantaor es va desplaçar a una alçada que el convertia quasi en una mena d’àngel queixant-se, resonant per les voltes de l'edifici. Uns dies abans, havia estat Lérida que havia pujat les escales cap a la xemeneia del vapor del mNACETC de Terrassa. La força concentrada esdevè un reclam sorprenent i un contrast notable amb el vehicle. La bèstia del flamenc i la bellesa intensa d’aquest art que atrapa i commou.